L’antiga Secció de Cervantes es va crear el 1894, quan la Biblioteca Nacional va canviar la seva seu a l’edifici actual del Paseo de Recoletos. Fins aleshores les edicions de textos cervantins formaven part del Departament d’Impresos. Tot i que ja va rebre l’atenció de Marcelino Menéndez Pelayo a la seva etapa com a director, serà el seu successor, Francisco Rodríguez Marín, qui incrementi considerablement la col•lecció, duplicant-ne el nombre de volums mitjançant noves adquisicions d’obres i reunint-hi llibres i fullets cervantins dispersos entre les diferents seccions del Departament.
Al fons inicial s’hi aniran afegint nous volums: els ingressats per Dipòsit Legal i altres procedents de donacions i compres. Entre les adquisicions destaquen les de les biblioteques particulars de José María Asensio y Toledo el 1949, que incrementarà la col•lecció amb 464 volums, entre els quals hi havia 217 edicions del Quixot, i la de Juan Sedó Peris-Mencheta el 1969. Aquesta darrera no solament se centrava en l’obra de Miguel de Cervantes, sinó en qualsevol tipus de material relacionat amb ell. Aquesta col•lecció va patir diversos avatars durant la Guerra Civil i, un cop acabada aquesta, va créixer a un ritme ràpid gràcies a les adquisicions constants de peces d’interès. En aquest fons destaca la presència de vint-i-sis edicions del Quixot impreses en castellà durant el segle XVII i valuoses edicions del segle XX, sense que hi faltin curiositats de tot tipus: imitacions, continuacions, obres teatrals de tema cervantí, estudis, conferències, catàlegs, bibliografies, etc.
En l’actualitat la col•lecció està formada per 5.146 volums i 50 caixes de fullets sota la signatura Cerv., i 8.853 volums i 138 caixes sota la signatura Cerv. Sedó.