Saltar al menú principal
Saltar al contenido

Història de la col·lecció

1. Dibuixos

Dibujo género. El discurso

La important i extensa col·lecció de dibuixos que té la BNE i que la converteixen en una de les principals col·leccions de dibuix a escala internacional s’ha format al llarg del temps i és un element viu en creixement constant, fruit de les adquisicions, els intercanvis i les donacions que van arribant i enriqueixen aquests fons, amb l’objectiu de donar a conèixer l’evolució del dibuix al llarg del temps.

Gràcies a la tasca del primer responsable de la Sala d’Estampes, Isidoro Rosell (1868-1878), es va procedir a la separació del material gràfic dispers a les col·leccions procedents de la Biblioteca Reial, cosa que va donar lloc a una col·lecció pròpia que es va reunir a la Sala d’Estampes que s’acabava de crear, en la qual es va incloure la compra feta per l’Estat al col·leccionista Valentín Carderera el 1867. L’intercanvi d’estampes duplicades amb altres col·leccionistes, com el pintor i col·leccionista Manuel Castellano, va contribuir a enriquir la nova col·lecció.

El 1899 també hi van ingressar més de 1.000 dibuixos procedents de la col·lecció formada per José de Madrazo i que en morir, es va repartir entre els seus hereus.

Al llarg de tots aquests anys van continuar adquirint-se dibuixos i durant la gestió del substitut de Rosell, Angel M. de Barcia, es van aconseguir donacions importants que el mateix Barcia anava reflectint a la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, entre les quals destaquen les de Rafael Moleón i Rogelio Egusquiza.

El 1904 van ingressar a la Biblioteca els dibuixos d’Eugenio Izquierdo sobre temes no botànics que hi havia a la seva biblioteca, dipositada al Museu de Ciències Naturals.

A poc a poc el cos de la col·lecció es va anar nodrint i els bibliotecaris posteriors que n’eren responsables no van deixar d’escatimar esforços per alimentar-la i procurar que creixés.

Després de la Guerra Civil hi van ingressar els dibuixos procedents de la Junta de Confiscació i Recuperació d’Obres d’Art que no havien estat reclamats pels seus propietaris i el 1951 Henriette Nigrin, vídua de Mariano Fortuny Madrazo, va donar alguns dels seus dibuixos i molts dels del seu pare, Mariano Fortuny Marsal.
 

Dibujo infantil. Bombardeo

Durant la segona meitat del segle XX es van continuar adquirint una gran varietat d’obres, des de dibuixos cervantins i dibuixos d’artistes contemporanis fins a dibuixos de nens que van estar a les colònies escolars d’estiu del 1936 i 1937. A més, es va rebre el fons gràfic de la dissolta Secció de l’Àfrica, es van comprar dibuixos originals per a còmics dels anys 40 i 50 i hi va haver un fort augment de les donacions, amb la recepció de fons tan importants com els d’Antonio Fernández Alba i Secundino Zuazo, formats per milers de plànols i dibuixos d’arquitectura, així com les donacions voluminoses d’humoristes gràfics com Chumy Chúmez, Peridis i Forges, entre d’altres.

2. Fons

Dibujo religioso. San Jerónimo

La col·lecció de dibuixos originals de la Biblioteca Nacional, que es conserva en el Servei de Dibuixos i Gravats, és una de les més importants del país tant per la qualitat com pel volum dels seus fons, que comprenen més de 80.000 obres des del segle XV fins a l’actualitat.

Entre els dibuixos d'escola espanyola, l'obra original d'artistes com El Greco, Velázquez, Alonso Cano, Murillo, Claudio Coello, Paret, Salvador Carmona, Ventura Rodríguez, Villanueva, Goya, Alenza i Fortuny, entre d'altres, conviu amb la d'artistes de les últimes avantguardes com José Caballero, Julio González, Vázquez Díaz, Benjamín Palencia, Manolo Millares, Eusebio Sempere, etc.

Entre la nombrosa representació de dibuix italià dels segles XVI al XIX destaca l'obra d'artistes com Vincenzo Casale, Arcimboldo, Aniello Falcone, Guido Reni, Bernini, Luca Giordano, Giambattista Tiepolo, Piranesi i Maratti. Quant al dibuix portuguès, es conserva en el Servei de Dibuixos i Gravats de la Biblioteca Nacional una obra mestra del s. XVI, De Aetatibus Mundi Imagines, de Francisco de Holanda. Finalment, junt amb aquestes escoles amb més representació, es custodia, a més, una selecció escollida de dibuix francès (Claudio de Lorena, Charles de la Traverse...), i una petita mostra de dibuix alemany, flamenc i holandès. 

Dibujo arquitectura. Orden dórico

Des d'un punt de vista temàtic, la col·lecció és molt variada. Tot i que hi predominen els temes religiosos, hi ha un valuós fons de dibuix arquitectònic i d'ornamentació que des del s. XVI arriba fins als nostres dies, sense oblidar els temes mitològics, històrics, les escenes de gènere, acadèmies, retrats, vistes i paisatges, dibuixos per a il·lustracions d'obres literàries, còmics, mobiliari, joieria, argenteria, toros, etc.

Així mateix la varietat tècnica permet fer un traçat de tots els mitjans fets servir en el dibuix, com la ploma, el llapis negre, l’aiguada o la sanguina fins al dibuix per ordinador.

Una de les fites en la conservació d’aquesta col·lecció tan important de dibuixos és l’elaboració per part de Barcia del Catálogo de la colección de dibujos originales de la Biblioteca Nacional, publicat el 1906. Catàleg encara en ús a escala internacional, que recull la descripció de més de 10.000 dibuixos organitzats per escoles i autors. L’aproximació de Barcia, en molts casos amb atribucions i datacions, tenint en compte els mitjans i recursos de què es disposava en aquell moment, és d’una precisió admirable.

Sota la direcció d’Enrique Lafuente Ferrari (1930-1942) es van començar a publicar articles sobre els fons de la Secció d’Estampes i Belles Arts i a organitzar-se exposicions i editar catàlegs, una tasca de difusió que no s’ha deixat de fer fins ara, alguns dels quals són accessibles a través d’internet. A més, es va dur a terme la reestructuració dels fons i l’organització del treball per a catalogar-los, la qual cosa va donar lloc a l’inventari formal dels dibuixos ressenyats en el catàleg de Barcia.

A mitjan segle XX es van inventariar altres milers de dibuixos que no constaven en el catàleg de Barcia, denominats Addicions a Barcia (AB), i es van formar els fitxers fotogràfics de tots els dibuixos que hi havia en aquell moment i que, en el dia d’avui, segueixen a disposició del públic a la Sala Goya.
 

3. Al núvol

Dibujo mitológico. Hero y Leandro

La catalogació dels fons segueix la normativa internacional vigent, que compleix les normes de catalogació ISBD consolidades segons el format Marc21. Des de la dècada de 1980 s’ha anat treballant per disposar del catàleg automatitzat dels fons. Aquest és un catàleg en línia en creixement continu segons es processen els fons, i en actualització constant, gràcies a les aportacions d’usuaris i experts en la matèria.

A més, es disposa de més de 12.000 dibuixos digitalitzats, dels quals el 88% forma part del fons antic i és de domini públic. Aquests són accessibles a través de la Biblioteca Digital Hispànica mitjançant una recerca tradicional o bé segmentada per col·leccions.

Un altre dels projectes més recents de la BNE és l’Arxiu del Web Espanyol, amb el qual es pretén recollir el patrimoni documental espanyol a internet. Des d’aquesta eina es pot accedir a una col·lecció especialitzada en belles arts, en la qual es troben les pàgines d’artistes i les seves obres per poder accedir-hi tal com eren en el moment de la recol·lecció.

Una altra de les eines que s’està fent servir per difondre els dibuixos és l’app Second Canvas, amb la qual es busca divulgar les obres mestres de la BNE, entre les quals hi ha alguns dibuixos en alta resolució amb comentaris sobre els detalls de l’obra, l’autor i el seu context.

Per tot això aquesta col·lecció és una font inestimable no només per a l’estudi del dibuix, sinó per a la història de l’art, la il·lustració o el paper, entre d’altres.