Saltar al menú principal
Saltar al contenido

Gravats

Gravats

1. Història de la col·lecció

El 1868 l'Estat adquireix la col·lecció de gravats, dibuixos i llibres amb gravats que al llarg de la seva vida havia reunit el pintor Valentín Carderera i la destina a la Biblioteca Nacional. Amb aquest motiu es crea llavors una Sala d'Estampes on es conservarien aquestes obres i les del mateix gènere que hi havia disperses per la Biblioteca. A aquest fons Carderera es van unir les estampes soltes i les que hi havia en llibres amb gravats a l'antiga Biblioteca Reial.

El 1880 es compren a José María Galván una sèrie de dibuixos i proves d'estat de les seves estampes més famoses. El mateix any el nebot i hereu del pintor Manuel Castellano ven a la Biblioteca prop de sis mil gravats que havien pertanyut a aquest gran col·leccionista. El 1904 ingressen les estampes i llibres amb gravats de l'anomenada Col·lecció Izquierdo que Eugenio Izquierdo havia comprat a París.

Altres donacions molt importants són les de gravats de Ricardo Baroja el 1910 i el 1951 la vídua de Mariano Fortuny Madrazo llega a la Biblioteca Nacional una carpeta amb gravats del seu marit i una altra de Mariano Fortuny Marsal, estampats pel primer.
El 1968, junt amb la biblioteca del col·leccionista Juan Sedó Peris Mencheta, es van comprar els seus dibuixos i gravats de temes cervantins. El 1975 ingressen a la secció dues col·leccions molt importants d'estampes de devoció: la que va donar el Sr. Florentino Zamora i la que es va comprar en morir el Sr. Isidro Albert.

L'any següent, el 1976, la Calcografia Nacional lliura un centenar d'estampes d'artistes contemporanis com Cuní, Echauz, Prieto Nespereira, Marcoida, etc. Alhora es continuen comprant gravats antics: el 1963, 125 estampes japoneses del segle XIX, el 1985 les "Camere sepolcrali degli antichi" de Piranesi i "L'Espagne a vol d'oiseau" d'Alfred Guesdon, el 1986 la segona edició de "Los Proverbios" de Goya i la setena de "Los Desastres", el 1988 les edicions cinquena i desena de "Los Caprichos", etc. Així mateix, es van comprar gravats d'artistes contemporanis, entre els quals destaquen algunes obres de Picasso, Dalí, Miró, Tàpies, Chillida, Millares, Alberti i d'altres.

A través del dipòsit legal han ingressat llibres amb gravats originals o àlbums molt importants; entre aquests caldria destacar la "Tauromaquia" de Picasso, el "Càntic al Sol" il·lustrat per Joan Miró, "Caminos" d'A. Machado, il·lustrat per Redondela, "La vida del Lazarillo", il·lustrat per Pelayo, "Variaciones sobre el Entierro del Conde de Orgaz" per Alberti, "Aguafuertes" de Solana, etc. També s'ha aconseguit que molts gravadors facin importants donacions de la seva obra i gràcies a això la Biblioteca Nacional té en aquests moments una important col·lecció de gravat espanyol contemporani. La col·lecció continua incrementant-se amb donacions d'artistes i col·leccionistes, canvis de duplicats, obres ingressades per dipòsit legal i adquisicions de tot tipus de materials gràfics tant antics com moderns.

2. Els fons

La col·lecció de gravats originals de la Biblioteca Nacional és, sens dubte, una de les més importants del país pel nombre i la qualitat de les seves peces. En el Servei de Dibuixos i Gravats es conserven més de 100.000 estampes soltes i uns altres 600.000 gravats inclosos en llibres, sense tenir en compte els que hi ha en els del Servei de Manuscrits, Incunables i Rars i en el Servei de Sales Generals de la Biblioteca.

Estan representades gairebé totes les escoles de gravat, en especial l'espanyola, amb obres des del segle XV fins a l'actualitat, ja que la col·lecció es manté viva i en continu creixement. Hi ha una bona representació d'estampes i llibres il·lustrats alemanys, flamencs, holandesos, italians, francesos, anglesos, portuguesos i, fins i tot, japonesos; entre ells destaquen obres d'artistes com Ribera, Goya, Fortuny, Picasso, Durero, Cranach, Rembrandt, Piranesi, Tiepolo, Callot, Nanteuil, etc.

La temàtica és molt variada: un apartat important són estampes religioses i mitològiques, històriques, gravats que reprodueixen quadres, vistes de ciutats i paisatges; arquitectura i ornamentació, tipus i vestits, retrats, escenes de gènere, etc.