Saltar al menú principal
Saltar al contenido

Història de la col·lecció

Llibres incunables

Es denomina llibres incunables als llibres impresos abans de l'1 de gener de 1501.

La Biblioteca Nacional d'Espanya té la col·lecció més important del país, uns 3.100 exemplars, on estan representades les principals impremtes espanyoles i la major part de les impremtes europees.

Amb un dels fons fundacionals, la biblioteca de Juan Francisco Pacheco Téllez Girón, duc d'Uceda, confiscada per Felip V, van arribar els primers exemplars, però només a partir de 1736 podem parlar realment d'una col·lecció de llibres incunables de la Biblioteca Reial. Aquell any, Juan de Iriarte, gràcies al suport del bibliotecari major Blas Antonio de Nasarre, va aconseguir portar a bon terme una permuta de volums amb el Convent dominic de Santo Tomás d'Àvila, i es van incorporar a la col·lecció reial 315 exemplars d'edicions del segle XV. Un bon nombre d'aquests llibres incunables es va posar immediatament en mans de Juan Gómez perquè els enquadernés, una part en pergamí i una altra en pasta, feina que va realitzar durant els anys 1740 i 1741.

La compra de biblioteques particulars, d'erudits o nobiliàries, va ser el procediment més habitual durant el segle XVIII per a l'increment de la col·lecció de la Biblioteca Reial: només de tant en tant apareix algun llibre incunable en les compres a la menuda a llibreters.

El vistós increment de la col·lecció d'impresos que ocasionen les lleis desamortitzadores no va ser gaire significatiu en relació amb aquest tipus d'impresos. Únicament les biblioteques del Convent dels Caputxins de la Paciencia de Cristo i de San Francisco de Madrid mereixen record exprés. Aquests exemplars s'incorporen després de 1836 i ja no porten signes de possessió de la Biblioteca Reial.

El 1865 s'havia adquirit la biblioteca del III marquès de la Romana, Pedro Caro Sureda-Valero i Togores. Una vegada adquirida romandrà al Ministeri de Foment fins a l'any 1873. Amb aquesta biblioteca va ingressar un altre bon nombre de volums, amb enquadernacions de tipus imperi, en pergamí, unes vegades jaspiat, unes altres policromat, i de vegades incorporava cintes o quadrats de tafilet, en general amb el llom quallat, realitzades per Vicente Beneito, a València. A aquesta biblioteca s'havia incorporat la d'un il·lustre jurisconsult, Fernando José de Velasco i Ceballos, a la qual pertanyien una trentena de llibres incunables.
 
Aquell mateix any, el 1873, serà quan, dins el Departament d'Impresos de la Biblioteca Nacional (l'altre Departament era el de Manuscrits), es creï la Secció 2a «de Llibres rars i preciosos», amb ni més ni menys que dotze subdivisions, i les sis primeres són les següents: 1a Llibres incunables selectes; 2a Llibres incunables impresos a Alemanya; 3a Llibres incunables impresos a Espanya; 4a Llibres incunables impresos a Itàlia; i 5a Llibres incunables impresos a altres països. Aquesta subdivisió resulta sens dubte inexplicable si s'atén al fet que tres anys més tard la col·lecció de llibres incunables la componien 1.700 exemplars.

Un nou moment d'interès en la història de la formació de la col·lecció de llibres incunables de la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) té lloc el 1886 amb la incorporació de la biblioteca ducal d'Osuna i Infantado. Mereixen, a més, record exprés uns altres dos esdeveniments: en primer lloc, la tramesa de la biblioteca del Ministeri de Foment, que té lloc el 1888, que va incorporar quinze llibres incunables; i, en segon lloc, la cèlebre subhasta celebrada a París, el 1891, per liquidar la biblioteca de Ricardo Heredia i Livermore, comte de Benahavis, ocasió en la qual la Biblioteca va aconseguir una desena d'exemplars importants.

El següent gran moment en la formació de la col·lecció ocorre el 1899, quan s'incorpora la biblioteca de Pascual de Gayangos i Arce. Els seus exemplars en el conjunt de la col·lecció són multitud en comparació amb els fons als quals s'al·ludeix.

La col·lecció de llibres incunables de la BNE ha continuat creixent, gràcies a les adquisicions d'exemplars apareguts al mercat nacional i internacional o en poder de particulars, però igualment per les troballes de nous llibres incunables a la mateixa Biblioteca Nacional, en la major part de les ocasions per haver-se recorregut més parsimoniosament volums facticis de la col·lecció i més acuradament la rica col·lecció de manuscrits i d'impresos "Rars", o la que antigament es va denominar Secció de Diversos, sense oblidar tampoc els fragments, tant els despresos d'enquadernacions com els utilitzats com a fulls de guarda.

La col·lecció reuneix actualment dues edicions de llibres xilogràfics, representades cada una pel respectiu exemplar, i 2.298 edicions incunables representades per 3.159 exemplars.

Bibliografia sobre la col·lecció

  • FERNÁNDEZ POMAR, José María: "Manuscritos e incunables jurídicos de Santo Tomás de Ávila en la Biblioteca Nacional", Anuario de Historia del Derecho Español, LVI (1986), pp. 863-887.
  • MARTÍN ABAD, Julián: Los incunables de las bibliotecas españolas: Apuntes históricos y noticias bibliográficas sobre fondos y bibliófilos. València, 1996.
  • MARTÍN ABAD, Julián: "Los incunables de la Biblioteca Nacional de Madrid: (Datos para la historia de una colección)", en Martín Abad, Julián - Moyano Andrés, Isabel: Catálogo de Incunables de la Biblitoteca Nacional: Tercer apéndice. Madrid, 2002, pp. 9-27.
  • JULIÁN MARTÍN ABAD. "The Incunables of the Biblioteca Nacional of Madrid: materials for a History", Incunabula: studies in fifteenth-century printed books presented to Lotte Hellinga (ed. by Martin Davies). London, 1999, pp. 603-622.
  • JULIÁN MARTÍN ABAD. "En plúteos extraños: manuscritos, incunables y raros de la Biblioteca capitular de Ávila en la Biblioteca Nacional de España” Burgos, 2007.
  • JULIÁN MARTÍN ABAD. “¿Mutatis mutandis, una pequeña desamortización? o Sobre 34 incunables de la BP de Cáceres en la BN de España, y sobre otros acontecimientos bibliográficos”, Revista de Estudios Extremeños, LXIV, I, abril 2008, pp. 201-232.