1. Història de la col·lecció
El cinema, fruit de la revolució industrial, va sorgir al final del segle XIX, però només va començar a adquirir un gran desenvolupament econòmic i comercial a partir de la dècada de 1920 i, molt particularment, quan els avenços tecnològics van permetre afegir so a la imatge en moviment. La primera pel·lícula sonora és una cinta musical titulada The jazz singer (1927), dirigida per Alan Crosland (1894-1936), que va revolucionar la indústria cinematogràfica i va marcar l'inici d'una llarga època en la qual el cinema es va convertir en un dels fenòmens artístics, econòmics i sociològics més importants del segle XX.
Posteriorment s'han succeït molts altres canvis substancials que han afectat la indústria cinematogràfica, especialment l'aparició de la televisió i també d'un mercat massiu de suports i reproductors per a consum particular, origen d'una potent indústria cultural sorgida en l'últim quart del segle XX. Els suports han canviat d'acord amb el desenvolupament tecnològic, i en un període d'uns trenta anys s'ha passat de les imatges gravades exclusivament en cintes de cel·luloide a la comercialització massiva de cintes magnètiques (VHS, Beta, vídeo 2000), més tard de discos digitals (DVD) i, finalment, als discos d'alta definició (Blu-ray), que s'estan imposant en els últims anys.
Dos anys després de l'estrena de la pel·lícula esmentada es va començar a emprar el terme "audiovisual" per denominar tots aquells productes culturals en els quals apareixen units la imatge en moviment i el so. Moltes biblioteques van començar molt aviat a incloure'ls en les seves col·leccions; primer de manera ocasional, en forma de pel·lícules de cel·luloide i, posteriorment, van incorporar de manera massiva els audiovisuals comercialitzats en cintes magnètiques i altres suports.
A la Biblioteca Nacional d'Espanya, la col·lecció d'audiovisuals es va anar formant a través del lliurament obligatori d'almenys un exemplar de cada edició videogràfica, en compliment de la Llei de dipòsit legal.
En l'actualitat, aquests documents es processen en el Servei d'Audiovisuals, que depèn del Departament de Música i Audiovisuals, una unitat especialitzada que es va fer necessària a la Biblioteca, a causa de l'espectacular increment de la producció editorial d'aquests materials al nostre país.
2. Els fons
L'actual col·lecció d'audiovisuals de la BNE està formada per cintes de vídeo (vídeo 2000, Beta, VHS), DVD i Blu-ray, gairebé tots ingressats per dipòsit legal. Es tracta d'una col·lecció que, malgrat la seva modernitat, és de gran importància, ja que conserva la pràctica totalitat de la producció nacional d'audiovisuals dels últims trenta anys.
Una característica dels documents audiovisuals és la ràpida obsolescència de suports i reproductors, a causa de la transformació vertiginosa que imposen els avenços tecnològics i les pràctiques comercials. Per lluitar contra aquest problema, dins el programa de conservació preventiva de la Biblioteca Nacional, s'ha establert un projecte de digitalització de totes les cintes de vídeo per a la seva futura preservació. No obstant això, la missió de la BNE no es limita a la preservació i difusió dels continguts audiovisuals, sinó que també assoleix la dels seus suports físics originals.
Amb referència als suports d'audiovisuals actuals (DVD i Blu-ray), la col·lecció de la BNE és un clar reflex de la producció nacional en aquesta nova parcel·la cultural i de lleure. Constitueix un testimoni inapreciable de la nostra capacitat creativa i dels nostres hàbits de consum audiovisual, del qual en poden treure bon profit tant els sociòlegs com els estudiosos de l'art i de la cultura.
2.1 Classificació dels audiovisuals
A la col·lecció podem trobar quatre grans blocs temàtics que corresponen a:
- Pel·lícules cinematogràfiques
- Audiovisuals d'informació i documentals.
- Audiovisuals musicals.
- Multimèdia
2.1.1 Pel·lícules cinematogràfiques
Aquest primer bloc és el més nombrós i també el més demanat pels usuaris a causa de la seva riquesa i varietat.
Hi podem trobar:
- Cinema mut.
- Pel·lícules nacionals i estrangeres.
Cal assenyalar l'ampli nombre de títols en tots els gèneres cinematogràfics, amb les pel·lícules més destacades en la història del cinema des dels seus orígens fins al segle XXI.
2.1.1.1 Sèries de televisió
Títols de pel·lícules compostos de nombrosos capítols i que van ser èxits de la petita pantalla. En aquest apartat hi ha nombroses sèries espanyoles, europees i nord-americanes.
2.1.1.2 Pel·lícules d'animació
Generalment destinades al públic infantil, però també al juvenil i a l'adult. Entre les col·leccions més destacades trobem les de dibuixos animats segons els coneguts models japonesos Manga i, de nou, produccions nacionals i internacionals.
2.1.1.3 Curtmetratges cinematogràfics
Aquesta modalitat de creació cinematogràfica ha rebut un notable impuls en els últims anys i són molts els creadors que la conreen. El mercat de l'audiovisual propicia aquesta producció, ja que la majoria de les vegades només es comercialitza en suport digital, sense que s'exhibeixi en sales cinematogràfiques. Hi ha discos digitals que inclouen els certàmens d'aquest tipus de producció cinematogràfica i, en altres ocasions, els curtmetratges es comercialitzen junt amb pel·lícules de llarg metratge.
2.1.2 Audiovisuals d'informació i documentals
En aquesta classe de documents trobem matèries molt diferents, encara que tots tenen com a factor comú el seu caràcter informatiu i d'educació. Al principi, els vídeos d'ensenyament se centraven només en la formació elemental però, una vegada comprovada la seva acceptació, es van anar estenent a tots els nivells educatius. Els audiovisuals de tipus documental i formatiu inclouen tot tipus de temes: culturals, històrics, periodístics, esportius, de lleure, d'higiene, viatges i naturalesa, tècniques de relaxació, etc.
En nombroses ocasions són fonts primàries d'informació, ja que registren la imatge i el so d'esdeveniments i personatges destacats del món de la política, de les arts, de les lletres o de la música en el moment en què succeeix un esdeveniment.
2.1.3 Audiovisuals musicals
En l'edició comercial d'audiovisuals i a la col·lecció de la BNE predominen tres variants musicals:
- Enregistraments de grans espectacles. Es comercialitzen alguns concerts d'orquestres de cambra i simfòniques, amb importants directors, espectacles d'òpera i ballet, recitals de solistes vocals o instrumentistes, representacions de sarsuela, etc.
- Videoclips. Són totes les creacions audiovisuals que els cantants i grups musicals realitzen a l'hora de promocionar les seves noves creacions. És freqüent trobar documents digitals que són autèntiques antologies de videoclips de determinats artistes, en els quals s'uneixen música i plàstica.
- Concerts en viu de cantants, grups de pop, rock i músiques actuals. Com en la música clàssica, també en la música més comercial es publiquen audiovisuals amb els concerts d'intèrprets i grups molt coneguts, amb freqüència gravats en gires, espectacles commemoratius o actuacions realitzades amb finalitats benèfiques.
Accés a la col·lecció
La col·lecció s'agrupa sota dos grans blocs de signatures:
- VD/ = Per a les cintes de vídeo (independentment del seu suport, Beta, VHS o Vídeo 2000).
- DVD/ = Per a tots els audiovisuals en suport digital.
Les dues consulten a la seu de Recoletos de la Biblioteca Nacional.
Existeixen altres signatures que consisteixen a anteposar a les anteriors les sigles AH (AHVD i AHDVD) i DL (DLVD i DLDVD). Aquestes signatures indiquen que són exemplars duplicats o triplicats conservats a la seu de la Biblioteca Nacional d'Alcalá de Henares.
Els exemplars amb la signatura AH poden ser consultats quan no estigui disponible el corresponent a les signatures VD o DVD. Els exemplars amb signatura DL són exemplars de conservació i no poden ser consultats. Finalment, trobem la signatura MDVD per a aquells documents en cintes magnètiques que han estat digitalitzats dins del ja esmentat programa de conservació preventiva de documents audiovisuals i, opcionalment, l'usuari pot consultar-los en lloc de l'original.
A la col·lecció d'audiovisuals s'accedeix a través del catàleg automatitzat de la Biblioteca Nacional, bé a la mateixa Biblioteca o des de la seva pàgina web.
Al catàleg podem trobar dos nivells de catalogació:
- Descripció abreujada. Inclou les dades essencials del document: títol, director, guionista, compositor de la banda sonora, productor, intèrprets, data de l'edició i la seva extensió, junt amb les seves característiques físiques. De vegades inclou un breu resum del document.
- Descripció bibliogràfica completa. En aquest cas, junt amb les dades ja esmentades, s'incorporen els punts d'accés al document normalitzats, per incrementar les opcions de recerca, incloent una classificació per gèneres.
S'està duent a terme una catalogació el més exhaustiva possible de tots els documents audiovisuals en espanyol, per poder proporcionar a la comunitat hispanoparlant una abundant informació de directors, realitzadors, intèrprets i altres artistes que intervenen en la complexa realització d'una pel·lícula.
La BNE ha publicat, en forma impresa, una Bibliografia espanyola d'audiovisuals, bibliografia anual que descriu tot el publicat durant l'any.