Les idees polítiques van a trobar en el cartell un mitjà amb el qual atreure seguidors i difondre les diverses posicions davant els esdeveniments. La propaganda política va experimentar un notable creixement al segle XX i en concret el cartelismo polític espanyol va tenir un fort auge a partir de 1931. El cartell polític es caracteritza per estar compost generalment per una imatge impactant i un text o eslògan convincent i fàcil de recordar. El seu origen es remunta finals del segle XIX i va estar en plena expansió durant la primera Guerra Mundial, demostrant que era un eficaç mitjà de propaganda. Igual que succeeix amb qualsevol altre tipus de cartell, amb l'arribada dels nous avanços en l'àmbit de la impressió, es va passar dels cartells merament tipogràfics en els quals s'anunciaven des de la celebració de mítings fins a la convocatòria de vagues o protestes, a aquells en els quals la imatge és el fonamental. Existeixen cartells que convoquen a revolucions obreres, a les més variades votacions o que anuncien millores aconseguides pels governs en diferents camps com a sanitat, educació o seguretat ciutadana, etc.

El cartell polític a Espanya va experimentar un fort auge entre 1931 i 1939 i va constituir el principal mitjà de difusió de missatges bèl·lics, revolucionaris, solidaris, antifeixistes i fins i tot educatius i de denúncia social. S'observa una important desproporció entre el nombre de cartells conservats de republicans i “nacionals” a causa del fet d'haver quedat en zona republicana les ciutats amb major desenvolupament de les arts gràfiques.

La Biblioteca posseeix una col·lecció especialment significativa, tant per la seva qualitat, com pel seu significat històric, de cartells de la República i de la Guerra Civil Espanyola. La col·lecció comprèn aproximadament 500 cartells editats entre 1931 i 1939. El nucli inicial de la mateixa va ser adquirit en 1982 a un particular, i ha anat incrementant-se a partir de llavors a través de diverses adquisicions. Inclou cartells polítics (electorals generats en les diverses eleccions republicanes, de sindicats, etc.) i cartells bèl·lics (campanyes de reclutaments, de l'exèrcit popular i del nacional, de sanitat, d'intervenció estrangera, cartells de la rereguarda….).

Entre els seus autors estan alguns dels més destacats il·lustradors i cartellistes espanyols com Josep Renau, José Bardasano, Josep Alumá, Cristóbal Arteche, Arturo Ballester, Jacint Bofarull, Valentí Castanys, Antoni Clavé, Ricard Fábregas, Lorenzo Goñi¸ Joaquín Martí-Bas, Melendreras o Josep Morell.

L'estudi i descripció d'aquests cartells estan recollits al Catàleg de cartells de la República i la Guerra Civil Espanyola publicat per la BNE en 1990.

Encara que aquesta és una de les col·leccions més emblemàtiques de la Biblioteca no són els únics cartells d'índole política. Dins d'aquest bloc poden incloure's tots aquells cartells generats pels diferents ministeris o òrgans institucionals estatals, autonòmics o locals destinats a la promoció i informació de les seves activitats. També s'inclou tota la cartelleria generada a partir de l'arribada de la democràcia en les successives convocatòries electorals que han tingut lloc a Espanya des de la primera campanya de 1976. A través d'ells es pot rastrejar l'evolució política espanyola, des del simple “Vota” a altres missatges més elaborats o lemes que pretenen transmetre missatges implícits.