Premi de bibliografia
A mitjan segle XIX es va iniciar un període de modernització de les biblioteques espanyoles que va incloure la reorganització de la Biblioteca Nacional, la creació del Cos de Facultatius i l'engegada de l'Escola Superior de Diplomàtica. En aquest context de renovació s'emmarca la creació del Premi de Bibliografia, la finalitat de la qual era millorar els repertoris nacionals en un moment especialment conflictiu a causa de la dispersió de gran part del llegat bibliogràfic espanyol soferta després de la Desamortització.
Per Reial decret del 3 de desembre de 1856 es va crear el Premi de Bibliografia, que es va desenvolupar en el Reglament de la Biblioteca Nacional del 7 de gener de 1857 i es va concretar tan sol tres dies després amb la convocatòria del primer concurs apareguda en la Gaseta. Al llarg de gairebé un segle, el Premi va contribuir de manera decisiva a l'avanç de la ciència bibliogràfica a Espanya amb obres tan importants com Catálogo biográfico del Teatro antiguo Español (Cayetano de la Barrera, 1859), Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos (Zarco del Valle y Sancho Rayón, 1861) o Los periódicos en la Guerra de la Independencia (1808-1814) (Gómez Imaz, 1908).
Després d'un parèntesi de mig segle, en 1995 la Biblioteca Nacional va tornar a convocar el Premi de Bibliografia, atorgat per un jurat compost per bibliotecaris i bibliógrafos. En 2002 es van regular les bases i característiques del Premi per una Ordre ECD/1946/2002, amb l'objectiu de distingir els millors treballs en el camp de la bibliografia hispànica. En 2022 es van actualitzar les bases reguladores del Premi per Ordre CUD/607/2022 per adaptar-les a les noves formes de recerca en aquest camp i als nous entorns tecnològics en els quals es desenvolupa.
En l'avaluació dels treballs presentats es tenen en compte els següents criteris de valoració:
- La importància i utilitat del tema.
- L'exhaustivitat en la recopilació del material.
- La sistematització de les recerques.
- Els criteris d'elaboració exposats per l'autor.
- La metodologia emprada.
- El rigor i l'exactitud de les descripcions bibliogràfiques.
- Especial relació amb les col·leccions i/o història de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
- 1995. Isabel PÉREZ CUENCA. Catálogo de los manuscritos de Francisco de Quevedo en la Biblioteca Nacional. Madrid: Ollero & Ramos, 1997.
- 1996. Juan Antonio YEVES ANDRÉS. Manuscritos españoles de la Biblioteca Lázaro Galdiano. Madrid: Ollero & Ramos - Fundación Lázaro Galdiano, 1998.
- 1997. José Luis GONZALO SÁNCHEZ-MOLERO. La «Librería Rica» de Felipe II: Estudio histórico y catalogación. San Lorenzo del Escorial: Instituto Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas, 1998.
- 1998. Maria Grazia PROFETI. Per una bibliografia di Lope de Vega. Opere non dramatice a stampa. Kassel: Reichenberger, 2002.
- 1999. Giuseppina GRESPI. Traducciones castellanas de obras latinas e italianas contenidas en manuscritos del siglo XV en las bibliotecas de Madrid y El Escorial. Madrid: Biblioteca Nacional, 2004.
- 2000. Luis GARCÍA CUBERO. Las alegaciones en derecho (Porcones) de la Biblioteca Nacional. Tocantes a Mayorazgos, Vínculos, Hidalguías, Genealogías y Títulos Nobiliarios. Madrid: Biblioteca Nacional, 2004.
- 2001. [Desierto]
- 2002. Ángel PARIENTE. Diccionario bibliográfico de la poesía española (siglo XX). Sevilla: Renacimiento, 2003.
- 2003. Cecilio Nicolás ALONSO ALONSO. Índice de «Los lunes de El Imparcial» (1874-1933). Madrid: Biblioteca Nacional, 2006.
- 2004. Karl G. GREGG. The «Sanz sueltas». A descriptive analytical catalogue.
- 2005. Sonia GARZA MERINO. El original de imprenta (1472-1684). Estudio histórico y catálogo.
- 2006. Alain BÈGUE. Las academias literarias en la segunda mitad del siglo XVII. Catálogo descriptivo de los impresos de la Biblioteca Nacional de España. Madrid: Biblioteca Nacional, 2007.
- 2007. [Desierto]
- 2008. María Arantzazu DOMINGO MALVADI. Bibliofilia humanista en tiempos de Felipe II: la biblioteca de Juan Páez de Castro.
- 2009. Elisa BORSARI. Catálogo de traducciones anónimas al castellano de los siglos XIV al XVI en bibliotecas de España, Italia y Portugal. Madrid: Biblioteca Nacional, 2010
- 2010. [Desierto]
- 2011. Nicolás Bas Martín. Libros, lectura y lectores entre España y Francia a finales del siglo XVIII: la correspondencia entre el librero Fournier y Cavanilles.
- 2012. Teresa Martínez Manzano. Historia del fondo manuscrito griego en la Universidad de Salamanca.
- 2013. Silvia González-Sarasa Hernáez. Tipología del impreso antiguo español.
- 2014. Rosario Consuelo Gonzalo García. El legado bibliográfico de Juan Pérez de Guzmán y Boza, duque de T'Serclaes de Tilly: Aportaciones a un catálogo descriptivo de relaciones de sucesos (1501-1625). Madrid: Arco/Libros, 2018. ISBN: 978-84-7635-969-3.
- 2015. [Desierto]
- 2016. Felipe Vidales del Castillo. El VII marqués del Carpio y los libros. Origen, contenido y dispersión de sus bibliotecas y localización en los fondos de la BNE.
- 2023. Alberto Gamarra Gonzalo. La imprenta en Burgos y Calatayud en el siglo XVIII