A mitjan segle XIX es va iniciar un període de modernització de les biblioteques espanyoles que va incloure la reorganització de la Biblioteca Nacional, la creació del Cos de Facultatius i l'engegada de l'Escola Superior de Diplomàtica. En aquest context de renovació s'emmarca la creació del Premi de Bibliografia, la finalitat de la qual era millorar els repertoris nacionals en un moment especialment conflictiu a causa de la dispersió de gran part del llegat bibliogràfic espanyol soferta després de la Desamortització.

Per Reial decret del 3 de desembre de 1856 es va crear el Premi de Bibliografia, que es va desenvolupar en el Reglament de la Biblioteca Nacional del 7 de gener de 1857 i es va concretar tan sol tres dies després amb la convocatòria del primer concurs apareguda en la Gaseta. Al llarg de gairebé un segle, el Premi va contribuir de manera decisiva a l'avanç de la ciència bibliogràfica a Espanya amb obres tan importants com Catálogo biográfico del Teatro antiguo Español (Cayetano de la Barrera, 1859), Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos (Zarco del Valle y Sancho Rayón, 1861) o Los periódicos en la Guerra de la Independencia (1808-1814) (Gómez Imaz, 1908).

Després d'un parèntesi de mig segle, en 1995 la Biblioteca Nacional va tornar a convocar el Premi de Bibliografia, atorgat per un jurat compost per bibliotecaris i bibliógrafos. En 2002 es van regular les bases i característiques del Premi per una Ordre ECD/1946/2002, amb l'objectiu de distingir els millors treballs en el camp de la bibliografia hispànica. En 2022 es van actualitzar les bases reguladores del Premi per Ordre CUD/607/2022 per adaptar-les a les noves formes de recerca en aquest camp i als nous entorns tecnològics en els quals es desenvolupa.

En l'avaluació dels treballs presentats es tenen en compte els següents criteris de valoració:

• La importància i utilitat del tema.
• L'exhaustivitat en la recopilació del material.
• La sistematització de les recerques.
• Els criteris d'elaboració exposats per l'autor.
• La metodologia emprada.
• El rigor i l'exactitud de les descripcions bibliogràfiques.
• Especial relació amb les col·leccions i/o història de la Biblioteca Nacional d'Espanya.