Com tot gran invent, va respondre a una necessitat: l'augment de l'alfabetització i una major activitat cultural, en auge des del segle XIII amb la creació de diverses universitats europees, van ser les causes d'una major demanda de llibres, més barats i de ràpida fabricació. El resultat d'aquest nou invent van ser els incunables, terme que fa referència als llibres impresos amb tipus mòbils fins a l'any 1500. L'Biblioteca Nacional de España, a més de comptar amb la col·lecció d'incunables més importants del país, conserva una bona mostra dels exemplars més antics o representatius de les impremtes més primerenques.

Encara que es té constància que Gutenberg va començar els seus experiments i primeres proves d'impressió a Estrasburg entorn de 1436, l'epicentre del nou art tipogràfic va ser Magúncia. Allí, l'any 1460 es va imprimir el Catholicon de Johannes Balbus, edició atribuïda a Gutenberg i de la qual l'Biblioteca Nacional de España conserva un exemplar, que s'erigeix, a més, com l'incunable més antic de la nostra col·lecció. Dos anys després, també a Magúncia, l'antic soci de Gutenberg, Johann Fust, va imprimir al costat de Peter Schoffer una Bíblia llatina dividida en dues parts, més coneguda com la Bíblia de 48 línies, a causa del nombre de línies que conté cada fulla. Un exemplar d'aquesta edició, bellament il·luminat, s'ha conservat fins als nostres dies i es custodia en l'Biblioteca Nacional de España.

Aviat el nou art d'imprimir es va estendre més enllà de Magúncia i es van instal·lar impremtes en diverses ciutats, com Nuremberg, Augsburg o Leipzig. A més, el saqueig de Magúncia el 27 d'octubre de 1462 per part d'Adolfo de Nassau, enfrontat amb Dieter d'Isenburg per l'arquebisbat, va paralitzar la indústria tipogràfica i molts impressors van fugir no sols de la ciutat, sinó també d'Alemanya. Itàlia va ser un dels països predilectes dels impressors alemanys i, per tant, un dels llocs on en data més primerenca es va desenvolupar el nou invent. A Roma, el 31 de desembre de 1467, el tipògraf alemany Ulrich Han va imprimir les Meditationes del cardenal Joan de Torquemada, qui va ser una figura clau en el desenvolupament de la impremta a Itàlia en la dècada de 1460. En aquest incunable conflueixen diverses fites: va ser la primera edició que sali de les premses d'Ulrich Han, la primera obra impresa d'un autor espanyol i la primera obra il·lustrada impresa a Itàlia. Es conserven quatre exemplars en el món d'aquesta edició, un d'ells en l'Biblioteca Nacional de España.

Custodiem també en la nostra col·lecció un exemplar de l'incunable De vita christiana. De singularitate clericorum, imprès en Colònia en 1467. Es tracta d'un text falsament atribuït a Sant Agustí d'Hipona i, de fet, forma part de la nòmina d'obres conegudes com pseudoagustinianas. L'edició va estar a càrrec d'Ulrich Zell d'Hanau, clergue de la diòcesi de Magúncia que va instal·lar el seu taller en Colònia. Va ser un tipògraf especialitzat en llibres de grandària més petita, concretament en quart, i en obres de tema teològic, com demostra el de vita christiana.