Història de la col·lecció

La fotografia va anar arribant a la Biblioteca Nacional des de poc després de la seva aparició pública el 1839. En pocs anys, la fotografia comença a estar present en publicacions de diferent caràcter, bé il·lustrant textos o conformant la totalitat del contingut del llibre.

Alguns directors de la Biblioteca Nacional el segle XIX es van adonar del potencial de la fotografia en la transmissió del coneixement i es van preocupar de què les imatges fotogràfiques formessin part dels seus fons gràfics i iconogràfics igual que un altre tipus d'estampes. Es van començar a comprar importants obres que s'anaven editant i que contenien fotografies, i així van arribar exemplars d'obres com Jerusalem de A. Salzmann (1856) o Cités et ruines americaines... pel Sr. Charnay (1863), etc. D'altra banda, hi va haver obres amb fotografies que van arribar procedents de la Biblioteca Reial com Recuerdos fotográficos de la visita de SS.MM. y AA.RR. a las provincias de Andalucía y Murcia... de C. Clifford (1862).

Derivat de les lleis d'impremta i el dipòsit de la propietat literària, hi va haver alguns fotògrafs que van dipositar fotografies a la Biblioteca, i així el 1866 hi ha un important dipòsit realitzat pel fotògraf J. Laurent. No van ser gaires les fotografies que van arribar per aquest camí, ja que pocs fotògrafs, al nostre país, es van acollir al dipòsit.

El 1871 J. E. Hartzenbusch, amb el convenciment que la fotografia havia d'estar ben representada en la institució i que les donacions no eren freqüents i la compra directa de vegades era onerosa, recorre a una política d'intercanvis, i proposa un canvi al pintor Manuel Castellano, propietari d'una esplèndida col·lecció de prop de més de 20.000 fotografies, i li ofereix estampes duplicades i multiplicades que posseïa la Biblioteca Nacional. Una vegada concedits els permisos pertinents, la col·lecció va arribar a aquesta institució. Una segona part d'aquesta col·lecció es va comprar al nebot del pintor en morir aquest el 1880.

La Col·lecció Castellano està constituïda per retrats principalment i vistes, i la majoria de les fotografies estan reunides en àlbums. Aquesta col·lecció constitueix un conjunt de fotografies irrepetible per la seva raresa i qualitat extraordinàries. El període cronològic que comprèn és des de 1853 a 1880, encara que el gruix de la col·lecció és de 1855 a 1875.

Al llarg dels anys s'han anat incorporant altres col·leccions i fons fotogràfics diversos, sobretot de retrats, dins la tradició de les biblioteques nacionals de reunir imatges de les personalitats del país que han destacat en qualsevol dels camps de la història, la ciència o l'art al llarg del temps. El 1970 es van dipositar les col·leccions de retrats de la Junta d'Iconografia Nacional, quan aquesta institució es va dissoldre. Així mateix el 1963 es va comprar una important col·lecció de retrats de personatges del circ i de l'espectacle que va pertànyer a Leonard Parish i més tard a César Fernández Ardavín.

L'any 1980 es va incrementar el nombre de fotografies amb l'arribada de l'anomenat Arxiu de la Guerra Civil Espanyola procedent de la "Secció de Guerra Civil" del Ministeri d'Informació i Turisme.

El 1984 es van adquirir els fons de l'estudi fotogràfic Amer-Ventosa de Madrid, format principalment per retrats de la societat espanyola des de l'any 1947 a 1979.

L'any 1989 i amb motiu del 150 aniversari de l'aparició pública de la fotografia es van presentar els fons que s'hi conservaven i se li va donar una classificació i estructura perquè poguessin ser consultats i conservats adequadament, i alhora es va editar la guia-inventari d'aquests fons on es recull la seva naturalesa i continguts: 150 anys de fotografia a la Biblioteca Nacional: guia-inventari dels fons fotogràfics.

En els últims anys s'ha anat incrementant la presència de materials fotogràfics a la Biblioteca Nacional, i s'han fet importants adquisicions que van pal·liant les llacunes que es van detectar en realitzar l'inventari. D'altra banda, se segueix una política de recuperació de fons que es trobin en perill de dispersió i es considerin importants per a l'estudi de la fotografia al nostre país en l'espectre més ampli.

Els fons

Els fons de la BNE estan constituïts per cents de milers de fotografies de diferent naturalesa, i el seu gruix està comprès en el període de 1850 a 1990 i, tot i que hi ha llacunes, es pot dir que estan representats gairebé tots els camins que ha seguit l'evolució i desenvolupament de la fotografia des de la seva aparició.

Estan estructurats en primera instància segons la forma en què van ser generats i la manera en què es presenten: Llibres i fotografies soltes. Així hi ha un important volum de llibres amb fotografies originals, bé il·lustrant un text o conformant la publicació sencera, entre ells hi ha peces de gran rellevància dins la història de fotografia. Així mateix, hi ha un bon nombre de llibres il·lustrats amb fotografia impresa per alguna de les tècniques fruit de les investigacions realitzades des de 1850 per aconseguir traslladar la imatge fotogràfica a una planxa de gravar.

Es conserven col·leccions de fotografies reunides en àlbums, alguna de les quals va pertànyer a personatges il·lustres del segle XIX com la Col·lecció Castellano, la d'Eugenio Hartzenbush, Amador de los Ríos, Narciso Hergueta, etc., i que reuneixen principalment retrats i vistes realitzades per diversos fotògrafs.

Dins les fotografies soltes hi ha importants conjunts fotogràfics, en els quals les fotografies tenen un nexe comú en origen que les uneix, bé ser el resultat de l'activitat fotogràfica i comercial d'un estudi, o pertànyer a una recopilació o arxiu sobre un tema determinat. Entre aquests conjunts podem distingir les recopilacions de retrats com el de la Junta d'Iconografia Nacional que reuneix personatges espanyols de totes les èpoques mitjançant reproduccions fotogràfiques o retrats directes, o el corresponent als retrats que van pertànyer a la redacció de la revista La Ilustración Española y Americana.

Entre els conjunts temàtics, la Col·lecció Fernández Ardavín - Leonard Parish que recull cents de fotografies de personatges del món del circ i de l'espectacle de diversos països i corresponen majoritàriament al període de 1880 a 1910. Es pot destacar l'anomenat Arxiu de la Guerra Civil que reuneix milers de fotografies i és fruit de diverses tasques de recopilació fotogràfica realitzada pels organismes de propaganda durant i després de la contesa (1936-1939). Hi està representada la temàtica més variada dels dos fronts. Un altre fons important és el de l'antic Protectorat Espanyol al Marroc que recull fotografies dels primers seixanta anys del segle XX i que uneix els fons fotogràfics de la Direcció General del Marroc i Colònies i els que van arribar amb la Biblioteca especialitzada en temes africans del Sr. Tomás García Figueras.

A aquests conjunts cal unir els arxius fotogràfics constituïts pel material produït per un estudi fotogràfic en l'exercici de la seva activitat. Es troben aquí els arxius dels estudis d'Amer-Ventosa, Kâulak, V. Ibáñez i Gyenes. Altres arxius que es conserven, tot i que no tan nombrosos com aquests, són els de Lagos i el d'Edward Foertsch. L'any 2005 es van adquirir els arxius de Calvache i de Cecilio Paniagua.

Hi ha també una quantitat important de fotografies independents, ja que no pertanyen a cap col·lecció concreta i es troben físicament "soltes". Aquest és un bloc de material molt divers quant a la seva qualitat i interès, però n'hi ha un bon nombre que constitueix un conjunt de valor extraordinari en molts aspectes. Aquesta part del fons el conformen més de 15.000 fotografies, des de daguerreotips, calotips, papers albúmina, platinotips, papers baritats, etc., fins a arribar als suports moderns. En aquesta part del fons estan representats molts dels fotògrafs que van treballar a Espanya el segle XIX, i podem esmentar, entre d'altres, a A. Alonso Martínez, J. Martínez Sánchez, José M. Sánchez, F. i E. Debas, E. Beauchy, C. Agutzil, C.Franzen, etc., i destaquen quant a la quantitat de fotografies que aquí es conserven: J. Laurent, i Charles Clifford, dels quals es pot dir que la BNE és un punt de referència important per al seu estudi. També hi ha una representació de fotògrafs estrangers com Carjat, Disderi, Ponti, A. Quinet, Anderson, Zangaki, etc. Com no podia ser de cap altra manera, moltes de les fotografies són anònimes o d'autor no identificat.

Informació sobre la consulta de fons

La consulta dels fons fotogràfics corresponents al segle XIX és restringida per raons de conservació, i es realitza en un gran percentatge a través de reproduccions en diapositiva.

Els fons de negatius no són consultables directament, se n'està realitzant la reproducció en forma digital d'alguns, i ja està a disposició de consulta a la Sala Goya el fons de retrats de l'arxiu Lagos.

Les fotografies corresponents als arxius dels estudis fotogràfics comercials estan en fase d'ordenació i inventari, per la qual cosa encara no estan en plena disposició fins que es finalitzi el seu tractament tècnic i no se'ls ha assignat encara una signatura normalitzada.