Gravats

La col·lecció de gravats es pot considerar una de les més importants del país, tant per la seva quantitat com per la seva qualitat. Conserva obres dels millors artistes, des de finals del segle XV fins a l'actualitat.

 

A través d'aquestes obres es poden estudiar els diferents estils artístics des de l'últim gòtic fins a les últimes tendències del gravat actual i les diferents tècniques del gravat des de la xilografia fins a les noves tècniques digitals, passant per les tècniques calcográficas, la litografia, la serigrafia, les tècniques additives i les tècniques digitals.

Estan representades les principals escoles del gravat, principalment europees, destacant la col·lecció de gravat espanyol. Aquesta col·lecció, especialment, es continua incrementant, gràcies a la Llei de Dipòsit Legal i a les donacions d'editors d'obra gràfica, tallers i artistes individuals.

Història de la col·lecció

En 1868 l'Estat adquireix la col·lecció de gravats, dibuixos i llibres amb gravats que al llarg de la seva vida havia reunit el pintor Valentín Carderera destinant-la a la Biblioteca Nacional Amb aquest motiu es crea llavors una Sala d'Estampes on es conservarien aquestes obres i les del mateix gènere que hi havia disperses per la Biblioteca. A aquest fons Carderera es van unir les estampes soltes i les que hi havia en llibres amb gravats a l'antiga Biblioteca Real.

En 1880 es compren a José María Galván una sèrie de dibuixos i proves d'estat de les seves estampes més famoses. El mateix any el nebot i hereu del pintor Manuel Castellà ven a la Biblioteca prop de sis mil gravats que havien pertangut a aquest gran col·leccionista. En 1904 ingressen les estampes i llibres amb gravats de l'anomenada Col·lecció Esquerre que Eugenio Esquerre hi havia mercat a París.

Altres donacions molt importants són les de gravats de Ricardo Baroja en 1910 i en 1951 la vídua de Mariano Fortuny Madrazo llega a la Biblioteca Nacional una carpeta amb gravats del seu marit i una altra de Mariano Fortuny Marsal, estampats pel primer.
En 1968, juntament amb la biblioteca del col·leccionista Juan Va calmar Peris Mencheta, es van comprar els seus dibuixos i gravats de temes cervantinos. En 1975 ingressen en la Secció dues col·leccions molt importants d'estampes de devoció: la que va donar D. Florentino Zamora i la que es va comprar a la mort de D. Isidro Albert.

L'any següent, 1976, la Calcografia Nacional lliura un centenar d'estampes d'artistes contemporanis com Cuní, Echauz, Prieto Nespereira, Marcoida, etc. Al mateix temps se segueixen comprant gravats antics: en 1963, 125 estampes japoneses del segle XIX, en 1985 les "Camere sepolcrali degli antichi" de Piranesi i "L´Espagne a vol d´oiseau" d'Alfred Guesdon, en 1986 la segona edició de "Els Proverbis" de Goya i la setena de "Els Desastres", en 1988, les edicions cinquena i desena de "Els Capritxos", etc. Així mateix, es van comprar gravats d'artistes contemporanis, entre els quals destaquen algunes obres de Picasso, Dalí, Miró, Tàpies, Chillida, Millars, Alberti i molts altres.

A través del Dipòsit Legal han ingressat llibres amb gravats originals o àlbums molt importants; entre aquests caldria destacar la "Tauromàquia" de Picasso, el "Cantic al Sol" il·lustrat per Joan Miró, "Camins" de A. Machado, il·lustrat per Redondela, "La vida del Lazarillo", il·lustrat per Pelayo, "Variacions sobre l'Enterrament del Comte d'Orgaz" per Alberti, "Aiguaforts" de Solana, etc. També s'ha aconseguit que molts gravadors facin importants donacions de la seva obra i gràcies a això la Biblioteca Nacional compte en aquests moments amb una important col·lecció de gravat espanyol contemporani. La col·lecció contínua incrementant-se amb donacions d'artistes i col·leccionistes, canvis de duplicats, obres ingressades per Dipòsit Legal i adquisicions de tot tipus de materials gràfics tant antics com a moderns.

Els fons

La col·lecció de gravats originals de la Biblioteca Nacional és, sens dubte, una de les més importants del país pel nombre i la qualitat de les seves peces. En el Servei de Dibuixos i Gravats es conserven més de 100.000 estampes soltes i altres 600.000 gravats inclosos en llibres, sense comptar amb els que hi ha en els de el Servei de Manuscrits, Incunables i Rars i en el Servei de Sales Generals de la Biblioteca.

Estan representades gairebé totes les escoles de gravat, especialment l'espanyola, amb obres des del segle XV fins a l'actualitat, doncs la col·lecció es manté viva i en continu creixement. Hi ha una bona representació d'estampes i llibres il·lustrats alemanys, flamencs, holandesos, italians, francesos, anglesos, portuguesos, fins i tot, japonesos; entre ells destaquen obres d'artistes com Ribera, Goya, Fortuny, Picasso, Dürer, Cranach, Rembrandt, Piranesi, Tiepolo, Callot, Nanteuil, etc.

La temàtica és d'allò més variat: un apartat important són estampes religioses i mitològiques, històriques, gravats que reprodueixen quadres, vistes de ciutats i paisatges; arquitectura i ornamentació, tipus i vestits, retrats, escenes de gènere, etc.

Subcolecciones

Subcolecciones
La santa faz
Gravat francès

La Biblioteca Nacional d'Espanya posseeix un variat repertori de gravat francès pertanyent als segles XVII i XVIII.

On consultar

Publicacions i bibliografia

Catàlegs