Història de la col·lecció

La Biblioteca Nacional d'Espanya custodia i posa a disposició dels ciutadans la col·lecció nacional, constituïda per les obres impreses a Espanya que la biblioteca ha rebut en virtut de les lleis de propietat intel·lectual i dipòsit legal, i que ha anat incrementat mitjançant compra, canvi o donatiu, d'acord amb els criteris establerts al llarg de la seva història per al desenvolupament de les col·leccions.

A excepció dels documents rars o especialment valuosos (manuscrits, incunables, dibuixos, gravats, fotografies, partitures), que es conserven en dipòsits especials, la major part dels impresos es conserva en el Dipòsit General i se serveix en el Saló General de Lectura, situat al centre de l'edifici de Recoletos.

Tant els exemplars destinats a la conservació i el préstec com la major part dels llibres impresos després de 1986 es conserven en el segon dipòsit de la Biblioteca Nacional d'Espanya, situat a la seu d'Alcalá de Henares.

Els fons

El Dipòsit General de Recoletos conté al voltant de 1.900.000 volums de monografies, entre els quals, a més de la producció bibliogràfica espanyola, es troben els llibres estrangers ingressats mitjançant compra, junt amb una gran quantitat d'impresos europeus dels segles XVIII i XIX procedents de col·leccions reials, nobiliàries i d'ordes religiosos.

El segle XIX es van incorporar a la col·lecció de la Biblioteca Nacional valuoses biblioteques: fons procedents dels ministeris de la Governació, d'Instrucció Pública, de Foment i d'Ultramar, dels convents madrilenys i d'altres organismes suprimits per la desamortització, així com gran part de la Biblioteca de les Corts, i s'haurien de sumar obres turques, àrabs i armènies del fons del Sr. Antonio López de Córdoba i obres procedents de les biblioteques dels ducs d'Osuna, Uceda i de l'Infantado i de la biblioteca de l'arabista Pascual de Gayangos. Part d'aquestes col·leccions es conserva en el Dipòsit General. Molts exemplars conserven valuoses enquadernacions d'època amb superllibres o marques de propietat que identifiquen els seus propietaris. Ex-libris i notes manuscrites permeten així mateix reconstruir la història d'exemplars i col·leccions.

Al llarg del segle XX alguns llegats conformarien, durant períodes concrets, les "Seccions" denominades "Especials", i en constitueixen un bon exemple les descrites a continuació:

La Secció d'Hispanoamèrica, creada el 1949 amb la intenció de reunir els impresos espanyols i els ingressos per compra relatius a Hispanoamèrica, i més específicament al període colonial, entre els quals destaca una notable col·lecció d'impresos mexicans i filipins.
La col·lecció García Figueras, especialitzada en l'Àfrica colonial, a la qual s'uniria la biblioteca de l'antiga Direcció General del Marroc i Colònies.
La biblioteca reunida per Eduardo Comín Colomer, donada a la Biblioteca Nacional per la seva vídua, formada per més de 20.000 documents relatius a la història contemporània d'Espanya, en la qual predominen els fons referents a la Guerra Civil, fons que durant el període de la contesa la biblioteca no va poder continuar ingressant pel procediment habitual.
La col·lecció de literatura infantil reunida per Isabel Niño, que va formar una Secció especialitzada a la qual s'unirien les obres de literatura infantil i juvenil rebudes per dipòsit legal.
L'antiga secció de Diversos, al seu torn, reuneix fullets dels segles XIX i XX i és un complement de la col·lecció reservada de Diversos especials.
Entre els llibres escrits en altres llengües o escriptures, són notables les col·leccions d'impresos hebreus i àrabs, així com els impresos en caràcters ciríl·lics. Part important d'aquestes col·leccions es conserva en els dipòsits de Manuscrits i Impresos reservats.