Relacions de successos
Les relacions de successos són impresos de poques pàgines on es relataven els fets més importants ocorreguts en qualsevol part del món conegut que suscitessin l'interès i la curiositat del lector. Aquests documents, que són el germen de la premsa, van tenir un gran èxit al segle XVII, però van començar a publicar-se molt abans impulsats per les noves rutes de correus i la invenció de la impremta.
La seva temàtica és molt variada: episodis bèl·lics on s'explicaven batalles terrestres o navals, setges, rendicions, etc. També hi ha un ampli nombre de relacions de solemnitats i festejos, especialment de les dedicades als monarques les activitats dels quals atreien l'interès de la cort, des de noces reals i naixements de prínceps fins a viatges i exèquies. Sobre fenòmens de la naturalesa trobem relats dels estralls provocats per terratrèmols, volcans o inundacions. De tema religiós abunden les narracions sobre conversions, martiris, actuacions de fe, miracles o festes religioses. També despertaven gran curiositat els relats de fets fabulosos, com l'aparició d'éssers monstruosos o fantàstics.
Impreses en paper de mala qualitat i concebudes per informar i entretenir amb esdeveniments pròxims en el temps, estaven destinades a no conservar-se en gran nombre. No obstant això, gràcies a col·leccionistes, bibliófilos i historiadors que les han conservat per diversos motius, la BNE compta amb una col·lecció que supera les 4.000 edicions. En la formació d'aquest fons destaquen tres figures: el cronista portuguès Jerónimo Mascarenhas, que les recopilava juntament amb altres documents per a la seva labor cronística; el bibliófilo Pascual de Gayangos, la biblioteca del qual albergava més de mil edicions de relacions impreses; i el bibliotecari Jenaro Alenda, estudiós de les relacions sobre solemnitats i festes i impulsor de la creació d'una Sala de Varis, que va fomentar l'ingrés de molts d'aquests exemplars.
Encara que no destaquen per la seva qualitat literària ni material, són fonts molt valuoses per a la història, la filologia, la sociologia o la història de l'art, entre altres disciplines acadèmiques, doncs el seu estudi pot enfocar-se des de diversos punts de vista.