Història de la col·lecció

Ja el nucli inicial de la Biblioteca Reial, integrat pels llibres de la Torre Alta del Reial Alcàsser, els que Felip V va portar de França i els que es van confiscar als qui van donar suport a l'arxiduc d'Àustria en la Guerra de Successió (el duc d'Uceda, el marquès de Mondéjar, etc.), tenia algunes de les peces fonamentals d'aquesta col·lecció, que s'incrementaria amb importants adquisicions en el segle XVIII i sobretot en el XIX.

La segona meitat del segle XIX es van crear les seccions de "Diversos" i la de "Llibres Rars i Preciosos". Sens dubte, tant en la creació de la Secció de Llibres Rars i Preciosos com en el seu mateix nom, va influir decisivament la publicació, el 1863 i 1866, de l'obra pòstuma de Bartolomé José Gallardo, "Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos", així com la necessitat de donar una entitat pròpia a uns materials que es van incrementar considerablement en aquests anys i que ja des de l'antigor ençà tenien una sala de consulta diferenciada en el Departament d'Impresos del qual depenien.

És al llarg del segle XIX quan es produeix l'increment més significatiu de les col·leccions d'impresos rars a causa de la incorporació de les biblioteques dels convents suprimits per la desamortització de Mendizábal i a les adquisicions de biblioteques particulars, que ingressen directament a la Biblioteca Nacional per compra o llegat, o bé es reben des d'altres ministeris en els quals s'havien dipositat prèviament. Algunes de les que cal ressenyar són les de Juan Nicolás Böhl de Faber (adquirida el 1849), Juan Carlos Mejía (biblioteca mexicana comprada el 1864), Pedro Caro i Sureda, marquès de la Romana (entre els fons d'aquesta biblioteca, incorporada a la Biblioteca Nacional el 1873 procedent de la biblioteca del Ministeri de Foment), Serafín Estébanez Calderón (biblioteca formada per més de 8.000 impresos, entre els quals destaquen temes militars, cròniques, poesia castellana i literatura en general i que, encara que comprada en morir el 1867, va romandre a la biblioteca del Ministeri de Foment fins a la seva incorporació a la Biblioteca Nacional el 1873), Manuela de Negrete i Cepeda, comtessa de Campo de Alange (d'aquesta biblioteca comprada als seus hereus el 1884 es van seleccionar per a la Biblioteca Nacional aquelles obres de què aquesta mancava), duc d'Osuna i Infantado (adquirida el 1884 i amb la qual van ingressar més de 30.000 impresos), i la de Ricardo de Heredia, comte de Benahavis (a les subhastes d'aquesta biblioteca celebrades a París el 1891 i 1894, la Biblioteca Nacional va adquirir obres d'especial raresa que anteriorment havien pertanyut a altres importants biblioteques com la formada per Vicente Salvá i continuada pel seu fill Tomás Salvá). Altres importants col·leccions incorporades en la centúria del dinou van ser les de Luis Usoz i Río, Francisco Asenjo Barbieri i Pascual de Gayangos.

Els fons

Destaquen les següents col·leccions i fons:

Barbieri

Formada per llibres de gran raresa per a la història de la música espanyola i pels plecs de nadales reunits pel músic, investigador i bibliòfil Francisco Asenjo Barbieri.

Es van integrar a les signatures R i VE quan la seva biblioteca, cedida per llegat testamentari el 1894, va ingressar a la Biblioteca Nacional d'Espanya el 1899.

Convents

Sota aquesta denominació es fa referència a les obres procedents dels 24 convents, les biblioteques dels quals es van incorporar a la Biblioteca Nacional d'Espanya com a conseqüència de la desamortització eclesiàstica. De l'ingent volum d'obres, majoritàriament de temàtica religiosa, es van incloure en la signatura R els exemplars d'edicions espanyoles del segle XVI i els pertanyents a edicions de segles posteriors que es van considerar especialment rares. S'identifiquen en la major part dels casos pels segells i anotacions manuscrites amb el nom del convent de procedència.

Gayangos

En les signatures R i VE es poden identificar per un segell rectangular en tinta vermella amb el nom "Pascual de Gayangos" els impresos que van pertànyer a aquest destacat investigador, orientalista, bibliògraf i bibliòfil del segle XIX. La part de la seva biblioteca que no havia estat venuda o donada en vida (llibres àrabs a la Reial Acadèmia de la Història i de tema americà al Museu-Biblioteca d'Ultramar) es va adquirir el 1900. Està formada per més de 22.000 impresos, alguns d'especial raresa dels segles XVI i XVII.

Gómez Imaz

Manuel Gómez Imaz, estudiós de la Guerra d'Independència, va arribar a reunir sobre aquest tema una important col·lecció d'impresos, manuscrits, publicacions periòdiques i objectes diversos (monedes, quadres, armes, uniformes, plànols, vidre, porcellana, etc.) que va ser subhastada pel maig del 1977 per la casa Sakia-Sotheby's a Madrid. D'aquesta col·lecció la Biblioteca Nacional va adquirir alguns manuscrits, però sobretot llibres, fullets i publicacions periòdiques d'especial raresa que havien servit de base per a la realització de la seva obra "Los periódicos en la Guerra de la Independencia (1808-1814)", que va obtenir el premi en el Concurs Bibliogràfic convocat per la Biblioteca Nacional el 1908. Els més de 3.000 volums i fullets adquirits es conserven en la signatura R.

Graiño

Antonio Graiño va reunir una important col·lecció de llibres filipins que va ser adquirida als seus hereus el 1959. Integrada a la signatura R, s'identifica per l'ex-libris del col·leccionista i constitueixen un conjunt d'excepcional valor no només per la raresa d'algunes de les seves peces, úniques i desconegudes pels bibliògrafs, sinó pels problemes de conservació d'aquestes obres a causa del suport utilitzat per a la seva impressió. Més de la tercera part d'aquests exemplars estan escrits en les llengües indígenes (tagal, pangasinan, cebuà, visaia, etc.) i impresos pels principals impressors filipins, entre els quals destaquen Tomás Pimpin i el seu fill Simón.

Hispanoamèrica

Impresos relacionats amb Hispanoamèrica i procedents de la Biblioteca d'Ultramar que es conserven tant en la signatura R com VE.

Llibres xinesos

Existeixen prop d'un centenar d'obres dels segles XVI-XIX impreses en caràcters xinesos, en paper d'arròs i amb enquadernació de fil. Es van conservar en el dipòsit general fins que el 1961 es van traslladar a la signatura R (R/33376-33472).

Porcones

Amb aquesta signatura s'identifica un fons integrat per al·legacions en dret, memorials, que, tant impresos com manuscrits, es presentaven en els plets per les parts implicades. D'ellss'ha pres aquesta denominació per la unió de les paraules ("Por" i "Con") que, tipogràficament destacades, apareixen a les portades dels esmentats impresos per introduir cada una de les parts (litigant i demandat). Són un reflex de la història política, social i econòmica, detallada a través dels plets que entaulaven els diferents estaments socials.

Rico i Sinobas

Singular col·lecció de tapes d'enquadernacions reunida per Manuel Rico i Sinobas, que s'incorpora a la Biblioteca Nacional després de la seva adquisició el 1901. Al llarg de les seves més de mil peces es mostra un panorama de la història de l'enquadernació des del segle XIV al XIX.

Usoz

Aquesta col·lecció identificada per la signatura U conté la biblioteca formada per l'erudit i bibliòfil Luis de Usoz i Río, que va ser donada per la seva vídua, María Sandalia del Acebal i Arratia el 1873. El seu interès per les obres dels autors del Renaixement i el segle d'or, pels estudis bíblics i especialment per les obres d'autors heterodoxos el va portar a buscar exemplars de les seves obres, i va reunir una biblioteca única per a l'estudi del protestantisme a Espanya. En molts dels més de 11.000 volums que formen aquesta biblioteca apareixen anotacions, de la seva mà o dels amics que l'ajudaven en la tasca de la localització i adquisició dels exemplars.

Diversos especials

Més de 60.000 fullets impresos des del segle XVI integren aquesta signatura. Reuneix tots els impresos de poques pàgines existents a la Biblioteca Nacional, ja fos com a fullets solts o enquadernats en volums facticis. La ingent quantitat d'impresos d'aquestes característiques va ser organitzada cronològicament segons el monarca regnant en el moment de la impressió.

A mitjan segle XX es va crear la signatura VE o "Diversos especials". El seu contingut és molt variat: pragmàtiques, cèdules, ordenances, estatuts, proclames, crides, pasquins, sermons, panegírics, poesies, relacions d'esdeveniments històrics i militars o notícies curioses, impresos satírics, descripcions de festes, nadales, romanços en plecs de cordill, tesis acadèmiques, goigs, novenes, etc.

El 1979 es van incorporar a aquesta signatura prop de 1.000 fullets i fotografies sobre la Guerra Civil de 1936-1939 (VE 1147-1182).