Partitures i compilacions
Entre les fonts medievals de la Biblioteca Nacional de España destaquen, a més de còdexs de monodia cortesana i polifonia procedents de la Catedral de Toledo, diversos còdexs originals de l'antiga litúrgia hispana, també cridada «visigótico-mossàrab», dels segles X-XI.
Dins del fons manuscrit poden destacar-se alguns cancioners polifònics espanyols dels segles XVI-XVII (com el denominat Cancioner d'Ontinyent) i una excepcional col·lecció de «tons humans» o cançons espanyoles amb acompanyament del primer barroc, amb obres de Juan Hidalgo, José Marín, Juan del Gual, etc. Quant a la música instrumental manuscrita, destaca la famosa recopilació d'obres per a òrgan de Martín i Coll, de principis del segle XVIII.
Respecte a la col·lecció d'impresos musicals espanyols anteriors al segle XX és sens dubte la més important del món: conservem exemplars originals dels llibres de música encarregats pel Cardenal Jiménez de Cisneros a l'impressor Arnaldo Guillén de Brocar, dels primers anys del segle XVI, així com de gairebé totes les edicions de la nostra música instrumental del Renaixement i Barroc (Antonio de Cabezón, Venegas d'Henestrosa i Corretja d'Araujo, els llibres de vihuela de Luis de Milà, Narváez, Fuenllana, Mudarra, Valderrábano, Pisador, Daza…); la polifonia espanyola del Renaixement està representada per fonts originals de Morales, Guerrero, Infantes o Victoria i respecte als estudiosos de la guitarra barroca es custodien exemplars de les obres de Gaspar Sanz , Ruiz de Ribayaz, Santiago de Múrcia, etc. Del segle XVIII conservem alguns autògrafs del compositor italià Luigi Boccherini. A més, podem consultar a la Biblioteca gairebé totes les edicions de música instrumental produïdes al nostre país o compostes per autors espanyols en aquella època (José de Torres, Manalt, Herrando, Canals, Minguet, Espinosa, Teixidor, Reynoso, Ferrandiere, Manuel García, etc.), nombrosos manuscrits, prop d'un miler d'edicions estrangeres de música de cambra i orquestral de la segona meitat de segle, amb àmplia representació dels autors més coneguts a nivell internacional (Haydn, Pleyel, Stamitz, Boccherini, etc.) i la música del qual va circular àmpliament per Espanya. La col·lecció a partir del segle XIX va créixer exponencialment, al costat de notables col·leccions d'òpera italiana manuscrita del primer terç del XIX (Rossini, Bellini, Mercadante, etc.), en la segona meitat del segle XIX ,i ja en segle XX, es van adquirir milers d'obres ingressades a través del Registre de Propietat Intel·lectual, i des de 1958 gràcies a les lleis de dipòsit Legal amb tot tipus de composicions i gèneres fins a l'actualitat.