Història de la col·lecció

EL Servei de Partitures està integrat en el Departament de Música i Audiovisuals de la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE). Conserva valuoses col·leccions de llibres de música i de partitures impreses o manuscrites, a més de revistes i publicacions menors (fullets amb programes de concerts, catàlegs d'editors, etc.). En conjunt, els fons de música escrita de la Biblioteca Nacional d'Espanya constitueixen una de les majors col·leccions espanyoles de l'especialitat, i el Departament de Música i Audiovisuals és responsable del seu continu increment, preservació, catalogació i difusió.

La col·lecció conservada en el Servei de Partitures es consulta a la Sala Barbieri (4a planta de l'ala sud) i evidencia un origen vinculat a la Casa Reial: una part de la col·lecció històrica procedeix de les col·leccions reials o va ser adquirida expressament per a la Biblioteca Reial Pública. A aquest nucli inicial es van afegir, posteriorment, fons procedents de les desamortitzacions eclesiàstiques, compres, donacions (com l'extraordinari llegat del compositor i musicòleg Francisco Asenjo Barbieri, que dóna nom a la sala de lectura del Departament) i exemplars ingressats en compliment dels decrets d'impremta, lleis de propietat intel·lectual i dipòsit legal. Aquestes iniciatives legislatives preveien el lliurament a la BNE de llibres i partitures per part d'autors, editors i impressors, el que ha suposat des de fa més de dos segles l'afluència massiva de desenes de milers de documents musicals.

La major part de la col·lecció de partitures i llibres de música de la BNE dels segles XVI a l'actualitat es processen i consulten en el Departament de Música. Entre ells milers d'impresos i manuscrits dels segles XVII i XVIII, amb la millor col·lecció coneguda de tons humans (obres de Juan Hidalgo, Cristóbal Galán, Carlos Patiño, Juan del Vado, etc.), tractats musicals com els de Gaspar Sanz, Pablo Minguet o José Herrando, abundant música de cambra del segle XVIII, etc. També conserva una excel·lent representació d'òperes i sarsueles espanyoles (autògrafs de Barbieri, Bretón, Chapí, Gaztambide, Arrieta, etc.), música de saló per a piano i cant del segle XIX, gairebé tota la producció espanyola moderna de partitures, a més d'una rica col·lecció d'edicions crítiques i facsímils de música històrica, de gran interès per a músics pràctics i investigadors, etc.
No obstant això, per circumstàncies històriques i també per les característiques específiques dels documents, no tots els fons musicals de la BNE es conserven en el Departament de Manuscrits, Incunables i Rars. També existeixen nombrosos llibres de música i partitures a altres dependències de la Biblioteca i, en particular, en els serveis del Departament de Patrimoni Bibliogràfic, les col·leccions del qual es consulten a la Sala Cervantes. Allà es custodia la major part dels còdexs medievals amb música, com el Còdex d'Azagra (segles IX-X), el llibre de Conductus i motets, joia de la polifonia primitiva, o el còdex de Toledo de les Cantigues de Santa Maria d'Alfons X el Savi; també la rica col·lecció de llibres incunables musicals, els llibres litúrgics encarregats pel Cardenal Cisneros a l'impressor Guillén de Brocar al començament del segle XVI, alguns importants tractats espanyols de teoria de la música (Juan Bermudo, Francisco Salinas, Tomás de Santa María, etc.) i la col·lecció completa d'edicions espanyoles de música instrumental dels segles XVI-XVII (gairebé tots els llibres coneguts de viola de mà i guitarra, els llibres d'orgue de Venegas de Henestrosa, Cabezón, Correa de Araujo, etc.).

Història, procedència i evolució de la col·lecció de música de la Biblioteca Nacional d'Espanya

La col·lecció de música de la Biblioteca Reial Pública (1711), embrió de l'actual Biblioteca Nacional d'Espanya, estava constituïda per obres que van pertànyer a Carles II i a la reina mare Mariana d'Àustria, a les quals es van sumar els impresos i manuscrits musicals portats per Felip V des de França (entre ells, alguns còdexs medievals) i altres obres procedents de biblioteques nobiliàries confiscades durant la Guerra de Successió. En aquest nucli inicial trobem ja algunes peces molt conegudes de la col·lecció musical de la Biblioteca, com els aparells d'afinació de José de Zaragoza, obres de Lully, llibre de cànons enigmàtics de Juan del Vado, etc. Els fons musicals van continuar augmentant amb importants adquisicions la segona meitat del segle XVIII, especialment de partitures orquestrals i de música de cambra arribades de París i Londres (Haydn, Pleyel, Cambini, Stamitz, Boccherini, etc.).

Durant el segle XIX la col·lecció va créixer de manera espectacular, especialment després de la promulgació dels decrets desamortitzadors, que van fer ingressar a la Biblioteca molts llibres musicals de convents i monestirs suprimits; també van tenir gran transcendència per a la institució les primeres lleis de propietat intel·lectual (1847 i 1879) i el decret de confiscació de béns eclesiàstics de 1869, que va fer possible l'ingrés a la BNE de valuosos manuscrits de la Biblioteca Capitular de Toledo. Del segle XIX són també algunes importants col·leccions privades de música que avui es consulten al Servei de Partitures, com la biblioteca de l'infant Francesc de Paula Antoni de Borbó, germà petit de Ferran VII, i l'esmentada col·lecció Barbieri.

Els fons

Col·lecció de partitures

La producció editorial espanyola de partitures del segle XIX i primera meitat del segle XX està molt ben representada a la BNE gràcies a les lleis de propietat intel·lectual. Encara que la inscripció de les obres en el Registre de Propietat Intel·lectual mai no va ser obligatòria, la majoria dels editors espanyols de partitures la van fer de manera regular per protegir del plagi les seves produccions, per la qual cosa entre 1847 i 1915 ja s'havien registrat més de 14.000 noves edicions.

La música del segle XIX i primera meitat del XX dipositada en el Servei de Partitures de la BNE és un reflex fidel de la demanda social d'una època en la qual grans sectors de la població espanyola accedien per primera vegada als ensenyaments musicals. L'instrument rei era el piano i per a aquest es conserva un extensíssim repertori de peces breus destinades a les reunions socials de la burgesia. També és abundant el repertori conservat a la Biblioteca de música de saló per a veu amb acompanyament, arranjaments i transcripcions per a instruments solistes o per a petites agrupacions musicals, marxes militars i himnes, que reflectien els esdeveniments socials i polítics del moment i, de manera molt significativa, una abundant literatura pedagògica. Els mètodes i exercicis de solfeig, així com els de cant i instruments van ser molt demanats per la nombrosa població que acudia als primers conservatoris espanyols, sorgits a imitació del que la reina Maria Cristina de Borbó va fundar el 1830, actualment actiu com a Reial Conservatori Superior de Música de Madrid.

Completa la col·lecció d'aquella època un gènere molt popular en aquell moment: el teatre líric. La sarsuela, l'òpera i totes les diferents variants de l'anomenat "gènere petit" tenen una representació extraordinària a la Biblioteca, tant en forma impresa, com dins les col·leccions ja esmentades de manuscrits autògrafs dels principals compositors del gènere.

En l'actualitat, l'edició espanyola de partitures continua ingressant regularment a la Biblioteca per dipòsit legal, a un ritme aproximat d'unes 3.000 edicions l'any. Aquesta via d'adquisició va ser fixada de manera definitiva en la Llei de 1957, a partir de la qual el Servei de Partitures de la BNE rep i conserva la pràctica totalitat de la producció editorial de música del nostre país, en totes les seves modalitats: mètodes i obres pedagògiques, música contemporània de tradició acadèmica, repertori "clàssic" internacional, música pop nacional, música històrica, flamenc, copla espanyola, música tradicional de totes les comunitats del país, música eclesiàstica, música per a ràdio, cinema i televisió, etc. Referent a altres vies d'ingrés, es pot assenyalar que actualment la BNE continua rebent algunes biblioteques musicals d'origen privat i que a més realitza importants inversions en l'adquisició de música publicada a l'estranger. Les compres, tant de fons modern com antic, tenen per objectiu incrementar el patrimoni musical espanyol, completar les actuals col·leccions i recuperar obres dels nostres músics o relacionades amb la nostra música, que s'ha produït fora d'Espanya.

En els últims anys el Departament de Música ha fet un enorme esforç de catalogació de tots els seus documents musicals dins el catàleg automatitzat de la BNE, consultable a través del web de la Biblioteca. També ha promogut un important catàleg col·lectiu de música en col·leccions espanyoles i hispanoamericanes denominat Instrumenta Musicae, que té més de trenta mil registres i, a partir del 2010, també s'ha incorporat als projectes de digitalització massiva de la BNE: Hemeroteca Digital (on ja s'ha digitalitzat gran part de la premsa musical dels segles XIX i principi del XX) i Biblioteca Digital Hispànica, a la qual ja s'han incorporat més de mil monografies musicals dels segles XVIII-XIX i més de 50.000 partitures i enregistraments sonors (maig 2020.

Obres de Referència

Col·lecció de llibres, CD-ROM, fullets i revistes, especialitzada en música, musicologia i cinema, que formen la biblioteca de referència de lliure accés de la Sala Barbieri.

La resta dels fons, monografies de música, fullets i revistes especialitzades es conserven en els dipòsits del Servei i se serveixen a la mateixa Sala, prèvia petició. La consulta general de revistes sobre música es realitza a la Sala de Publicacions Periòdiques.
 

Biblioteca de referència de partitures

La biblioteca de referència de partitures és un conjunt de documents de música pràctica ordenats de manera sistemàtica i en lliure accés. La seva finalitat és proporcionar a l'investigador una sèrie d'obres bàsiques que facilitin la investigació realitzada a la sala de lectura del Departament de Música i Audiovisuals (Sala Barbieri), amb els avantatges de la rapidesa en la consulta i la possibilitat de combinar diverses recerques en una àmplia gamma de possibilitats, tenint en compte que un tipus específic d'edició de música es pot qualificar com a obra de referència. Actua com a complement de la biblioteca de referència de monografies de tema musical, també d'accés directe a la mateixa sala, i més habitual a les col·leccions de música.

Aquest conjunt documental està dividit en sèries i en autors:

• Es consideren sèries les grans col·leccions editorials de caràcter crític, dedicades a gèneres, instruments o èpoques determinades i els Monuments de la Música, que recullen les obres musicals fonamentals de cada país.
• Les partitures per autors comprenen les Opera Omnia dels compositors considerats fonamentals en la història de la música.

Aquests documents tenen dues formes d'ingrés i dues ubicacions diferents:

• Es consideren sèries les grans col·leccions editorials de caràcter crític, dedicades a gèneres, instruments o èpoques determinades i els Monuments de la Música, que recullen les obres musicals fonamentals de cada país.

• Les partitures per autors comprenen les Opera Omnia dels compositors considerats fonamentals en la història de la música.

Aquests documents, tenen dues formes d'ingrés i dues ubicacions diferents:

1. L'edició no espanyola s'adquireix per compra i es troba ubicada, en lliure accés, als sostremorts de la Sala Barbieri: el sostremort esquerre per a les sèries (Grans col·leccions i Monuments de la Música), ordenades alfabèticament; i el sostremort dret per a les Opera Omnia de compositors, també en ordre alfabètic. S'agrupa per:
   • Sèries editorials en les quals, al valor científic o crític de l'edició, s'uneix l'amplitud del repertori ofert, com succeeix amb les col·leccions de Garland, amb l'Hortus musicus de Bärenreiter, amb l'Archivum Musicum de S.P.E.S. o amb els clàssics Corpus mensurabilis musicae o Corpus scriptorum de música de l'American Institute of Musicology. A aquest grup pertanyen els tradicionalment anomenats "Monuments de la Música", sèries que reuneixen obres musicals que es consideren fonamentals en la creació i edició de cada país.
   • Quant als autors, aquesta biblioteca de referència recull les obres completes (Opera Omnia) en edicions que es poden considerar definitives. Com a exemple: Bärenreiter edita les Opera Omnia de Telemann, Schubert, Mozart, Johann Sebastian Bach; G. Henle Verlag les de Beethoven o Haydn; B. Schott's Söhne les de Wagner o Schönberg; l'Institut Italià Antonio Vivaldi, amb Ricordi, es dedica a Antonio Vivaldi, i a la Fondazione Rossini, de Pesaro, a Gioachino Rossini

    

   En els dos grups anteriors abunden les edicions facsímils que van completant els nostres fons i facilitant el seu ús.

2. L'edició espanyola ingressa per la Llei de dipòsit legal i s'ubica en els dipòsits del Servei de Partitures i al passadís d’accés a la Sala Barbieri. La descripció bibliogràfica d'aquests documents s'inclou en la Bibliografia Espanyola de Música Impresa.

   De l'edició espanyola, s'inclouen les obres bàsiques per a la investigació musicològica. Tenen aquest caràcter les publicacions de la Societat Espanyola de Musicologia, amb seu a Madrid; de la Institució Ferran el Catòlic de Saragossa; de l'Institut Complutense de Ciències Musicals de Madrid; etc. En la mateixa consideració cal tenir les publicacions d'altres institucions o les d'algunes editorials comercials compromeses, en ocasions concretes, amb la difusió del patrimoni musical espanyol.

   La presentació d'aquesta biblioteca de referència -l'ampliació i manteniment de la qual segueixen oberts i que pròximament serà accessible a través d'aquesta pàgina web-, augmenta la seva difusió i ens permet unificar l'edició espanyola i l'estrangera, les dues pertanyents a aquesta mateixa biblioteca i tanmateix ubicades físicament en llocs diferents