Cervantes
En aquest fons destaca la presència de vint-i-sis edicions del Quixot impreses en castellà en el segle XVII i de valuoses edicions del segle XX, sense que faltin les curiositats de tot tipus: imitacions, continuacions, obres teatrals d'assumpte cervantí, estudis, conferències, catàlegs, bibliografies, etc..
Història de la col·lecció
L'antiga Secció Cervantes, actualment integrada en el Servei de Reserva Impresa de la Biblioteca Nacional, es va crear el 1894, en traslladar-se la biblioteca a l'actual edifici del passeig de Recoletos, de la qual n'és el director Manuel Tamayo i Baus. Fins aleshores, les edicions de textos cervantins formaven part de la Secció de Llibres Rars i Preciosos, dins del Departament d'Impresos de la Biblioteca.
La tasca de Menéndez Pelayo durant la seva etapa de director (1898-1912) va ser molt positiva per a aquesta secció (entre altres coses, queda constància en la celebració, el 1905, de l'"Exposició bibliogràfica i artística amb motiu del tercer centenari de la publicació del Quixot"). Però va ser el seu successor, Rodríguez Marín, qui la va millorar considerablement, i va duplicar el nombre de volums mitjançant noves adquisicions i va reunir llibres i fullets cervantins dispersos a les restants seccions.
Durant la direcció de Rodríguez Marín, l'encarregat de la secció, Gabriel Martín del Río i Rico, en va fer el primer catàleg, i va obtenir amb aquest treball el Premi de Bibliografia de la Biblioteca Nacional el 1916. L'obra no es va publicar fins al 1930.
També es van succeir les exposicions, a partir de la primera celebrada el 1905, amb els seus respectius catàlegs. La més recent ha estat la titulada El Quijote, biografia d'un llibre, 1605-2005, amb motiu del quart centenari de la publicació de la primera part.
D'altra banda, el pintor valencià Muñoz Degrain va donar a la Biblioteca el 1919 una col·lecció de vint quadres, tots de temàtica cervantina, que es pot contemplar en l'actual "Sala Cervantes".
Els Fons
Al fons inicial es van anar afegint nous volums, procedents del dipòsit legal, donacions i compres. Entre les adquisicions destaquen les de les biblioteques particulars de José María Asensio i Toledo i de Juan Sedó Peris-Mencheta, la primera el 1949 i la segona el 1968.
La importància d'Asensio i Toledo, bibliòfil i cervantista de la segona meitat del XIX, consisteix, segons Menéndez Pelayo, a ser l'iniciador de la recerca documental moderna sobre Cervantes.
Per part seva, la figura de Juan Sedó destaca en els ambients cervantistes de la primera meitat del segle XX i la seva col·lecció se centra en l'obra de Cervantes i en qualsevol tipus de material relacionat amb aquest autor: cromos, etiquetes, postals, ex-libris, ventalls, etc. Dins del fons pròpiament bibliogràfic destaquen vint-i-sis edicions del Quixot del segle XVII i valuoses edicions del segle XX, a més d'obres teatrals, imitacions, catàlegs, bibliografies, revistes, etc.
La col·lecció cervantina dipositada en el Servei de Reserva Impresa ascendeix a 5.146 volums i 50 caixes de fullets amb les signatures Cerv i CervC, respectivament, i 8.853 volums i 138 caixes de fullets amb les signatures Cerv.Sedó i Cerv.SedóC. Els llibres procedents de José María Asensio i Toledo estan inclosos en la signatura més general de "Rars" (R).