Història de la col·lecció

L'antiga "Secció de teatre" és hereva de la "Secció d'obres dramàtiques", creada el 1873 dins el Departament d'Impresos. Era un dels dos grans departaments en què es dividia la Biblioteca Nacional, l'altre era el de Manuscrits.
Es va organitzar en dotze subdivisions:

• Història general del teatre i de la literatura dramàtica i tractats sobre art dramàtic
• Col·leccions universals
• Teatre grec
• Teatre llatí
• Lope de Vega. El mejor alcalde, el rey
• Teatre llatí de l'edat mitjana
• Teatre espanyol, repartit en sis subseccions
• Teatre portuguès Teatre italià
• Teatre francès
• Teatre anglès
• Teatre alemany
• Teatres diversos

En produir-se el trasllat de la Biblioteca Nacional a l'actual edifici el 1894 es va mantenir l'estructura en dos departaments (un projecte de reglament de 1876 l'havia estructurat en sis, encara que la "Secció d'obres dramàtiques" havia continuat dins el d'Impresos). Junt amb la nova "Secció de Cervantes" va quedar dins de l'esmentat Departament d'Impresos amb el nom de "Sala de Teatre".

A mitjan anys 80 del passat segle es produeixen canvis estructurals a la Biblioteca Nacional que porten a la desaparició oficial de l'esmentada secció. Es crega el Gabinet d'Impresos Reservats i dins d'aquest una "Secció de Segle d'Or", de curta vida, amb la responsabilitat de les antigues seccions de Cervantes i Teatre. La conseqüència immediata va ser la interrupció de l'increment de la col·lecció teatral amb noves adquisicions. Finalment la col·lecció de teatre imprès quedaria englobada, a partir del 1986, en el Servei de Manuscrits, Incunables i Rars, fins a la posterior incorporació dels fons al servei de Reserva Impresa creada l'any 2006.

Van ser alguns els bibliotecaris que van prestar particular atenció a la rica col·lecció teatral. Encara que no va destacar per la seva activitat bibliotecària, cal esmentar a Vicente García de la Huerta, escrivent primer entre 1761 i 1766, autor del Catálogo alphabético de las comedias, tragedias, autos, zarzuelas, entremeses y otras obras correspondientes al Teatro Hespañol, últim volum dels setze de què consta la seva obra Teatro Hespañol. Va ser bibliotecari major entre 1811 i 1812 Leandro Fernández de Moratín, autor de tres catàlegs: "Catálogo de piezas dramáticas publicadas en España durante el siglo XVII y autores que las escribieron", "Catálogo histórico y crítico de piezas dramáticas anteriores a Lope de Vega" y "Catálogo de piezas dramáticas publicadas en España desde el principio del siglo XVIII hasta la época presente" (1825). La tasca de l'últim bibliotecari major i primer director de la biblioteca entre 1854 i 1861, Agustín Durán, va ser fonamental des del punt de vista de l'increment de la col·lecció, en incorporar-se la seva pròpia en morir. Posteriorment, van ser directors els dramaturgs Juan Eugenio Hartzenbusch (1862-1875) i Manuel Tamayo i Baus (1884-1898).

Els fons 

La col·lecció consta de 55.264 volums sota la signatura T i 644 col·leccions sota la signatura Ti (Teatre incomplet: inclou publicacions els toms successius de les quals van deixar d'aparèixer o no van tenir ingrés a la biblioteca).

Des de la seva creació, es van anar incorporant a la secció tots els fons relacionats amb el teatre: obres dramàtiques (comèdies soltes o desglossades, parts de comèdies, col·leccions factícies...), llibrets pertanyents al gènere del teatre líric, estudis sobre teatre... Posteriorment, van ingressar obres de temes afins com el cinema: la secció conté guions cinematogràfics amb documentació gràfica complementària, que inclouen des del final dels anys 60 fins al principi dels 80; papers de propaganda, cartells, catàlegs de distribuïdors, etc., de pel·lícules i d'obres de teatre.

Importants fons van contribuir a l'increment de la col·lecció, i mereixen record els següents:

1. La biblioteca de Juan Nicolás Böhl de Faber, adquirida el 1849, que destaca per una interessant col·lecció de 50 volums facticis de comèdies impreses el segle XVIII i algunes en el XVII.
2. La col·lecció d'Agustín Durán, la faceta de bibliòfil del qual va incloure, entre altres aspectes, el col·leccionisme teatral. La seva biblioteca va ser venuda per la seva vídua a la Biblioteca Nacional el 1863, biblioteca que constava de 3.700 volums i lligalls, amb una nombrosa col·lecció d'obres dramàtiques, entre les quals es trobaven la col·lecció de comèdies de Lope de Vega en 25 toms; les anomenades "Parts extravagants" de comèdies de Lope (cridades així per haver-se publicat en diversos punts d'Espanya, en competència amb els editors principals del gran dramaturg); 48 de diversos autors, publicades entre 1652 i 1704; obres de Torres Naharro, Lope de Rueda, Timoneda, Cervantes, Guillén de Castro, Tirso de Molina, Pérez de Montalbán, etc., a més de diverses col·leccions de comèdies soltes i entremesos. Junt amb aquestes obres impreses, nombroses col·leccions d'obres dramàtiques soltes manuscrites, entre les quals es troben autògrafs de Lope de Vega, Vélez de Guevara, Calderó, Fernández de Moratín i altres autors.
3. La biblioteca del duc d'Osuna i Infantado va ingressar per compra el 1886. A la seva gran riquesa de manuscrits (més de 1.000 comèdies manuscrites, moltes autògrafes de Calderón, Lope de Vega, Tirso de Molina...) s'unien més de 35.000 volums impresos.
4. Finalment, la biblioteca de Pascual de Gayangos, bibliòfil i erudit. Entre els 22.000 impresos que van ingressar amb aquest fons destaquen els abundants volums facticis de comèdies.