Des dels orígens de la Biblioteca Reial, la presència de mapes i plànols va ser molt important atès l'interès polític i administratiu que aquests documents tenien. Tant a la Reial Biblioteca com a la primitiva Nacional, la geografia i viatges i l'astronomia ocupaven un lloc important entre les diferents disciplines que contenien. Mostra d'això és que el considerat com a primer catàleg de la biblioteca escrit el 1729 pel bibliotecari Juan de Iriarte està precisament dedicat als fons cartogràfics: "Regia Matritensis Biblioteca Geographica et Chronológica".

La primera menció que es fa de col·leccions de "mapes geogràfics i hidrogràfics" correspon a l'obra de Basilio Castellanos de 1847 Apuntes para un catálogo de objetos que comprende la colección del Museo de Antigüedades de la Biblioteca Nacional...: acompañado de un ligera reseña... de los demás departamentos de la misma Biblioteca...". És en la segona meitat del s. XIX quan es crea la major part de les seccions de Biblioteca. El 1876, segons Bretón i Orozco, ja apareix la Secció de Mapes i Plànols dins el Departament d'Impresos.

El fons inicial de la col·lecció cartogràfica està format pels fons fundacionals procedents de la Biblioteca Reial, els que Felip V va portar de França i els que per diferents vies van ingressar a la Biblioteca formant col·leccions o atles. El major increment de la col·lecció es va produir el 1913 amb el trasllat dels fons del Gabinet Geogràfic existent a la Primera Secretaria d'Estat o Ministeri d'Estat. Per aquella mateixa època va ingressar el llegat López Garat de mapes manuscrits.

Totes aquestes col·leccions i les importants adquisicions d'èpoques posteriors han situat la secció de mapes de la Biblioteca Nacional a l'altura de les cartoteques nacionals més importants del país.

En l'actualitat el Servei de Cartografia conserva una important col·lecció de fons cartogràfics antics i moderns de tot el món, encara que el major nombre correspon a Espanya; atles i obres especialitzades en cartografia, geografia, astronomia, descripció de països i viatges, i una col·lecció de postals de ciutats i llocs geogràfics.

ELS FONS

El Servei de Cartografia de la Biblioteca Nacional té la seva base documental originària en els fons procedents de la Biblioteca Reial i en les col·leccions cartogràfiques de l'antic Gabinet Geogràfic adscrit a la Primera Secretaria d'Estat. El seu nucli principal estava constituït per la denominada Col·lecció Mendoza, els mapes realitzats per la família López i la col·lecció de mapes manuscrits, que constitueixen la base del patrimoni cartogràfic antic.

En cartografia moderna, la Biblioteca Nacional rep a través del Dipòsit legal, des de l'any 1958, tots els mapes que s'editen tant en full solt com formant sèries, publicats pels organismes oficials, entitats públiques i privades i comunitats autònomes.

2.1 Cartografia

2.1.1 Mapes antics

El Servei de Cartografia de la Biblioteca Nacional té la seva base documental originària en els fons procedents de la Biblioteca Reial i en les col·leccions cartogràfiques de l'antic Gabinet Geogràfic adscrit a la Primera Secretaria d'Estat i del Despatx Universal, de l'organització del qual va encarregar Godoy als cartògrafs Tomás López i Juan López, el seu fill, l'any 1795.
Aquesta col·lecció es va incorporar a la Biblioteca el 1913 per Reial ordre de 7 de juny. El seu nucli principal estava constituït per la denominada Col·lecció Mendoza, els mapes realitzats per la Família López i la col·lecció de mapes manuscrits.

2.1.1.1 Col·lecció Mendoza

Formada pel capità de fragata José Mendoza Ríos, comissionat per la Secretaria d'Estat per adquirir a Anglaterra els millors mapes i obres geogràfiques publicats. Mendoza, excel·lent matemàtic i astrònom, va reunir dues magnífiques col·leccions, una de llibres de viatges i una altra de mapes, impresos la majoria a Anglaterra, encara que n'hi ha d'altres publicats a França, Alemanya, Espanya, Rússia, etc. Comprèn prop de 2.400 mapes de gran valor, ja que van ser realitzats en l'època de major apogeu de la geografia científica a tot Europa.

2.1.1.2 Mapes manuscrits

La col·lecció de mapes manuscrits de la Biblioteca Nacional és de gran interès. Molts d'ells, els més importants, es troben en el Servei de Manuscrits, inclosos en diferents obres; també es conserven cartes portolanes, mapes i plànols en fulls independents. El fons més nombrós es troba en el Servei de Cartografia i està format pels mapes procedents de la Primera Secretaria d'Estat. També formen part d'aquesta col·lecció els magnífics mapes procedents de la Biblioteca Reial, així com el llegat López Garat.

Majoritàriament són mapes del segle XVIII aixecats per enginyers militars. La seva varietat temàtica és molt gran, ja que el Ministeri d'Estat s'ocupava d'assumptes molt variats, com ara relacions exteriors, sanitat, obres públiques, correus, camins i canals, companyies marítimes, etc.

2.1.1.3 Mapes de la família López

És la col·lecció, gairebé completa, dels mapes aixecats, gravats i publicats per Tomás López i els seus fills Juan i Tomás Mauricio. Són mapes i plànols, en full solt o formant atles, majoritàriament d'Espanya i les seves províncies, possessions de les ordres militars i colònies americanes. També inclou mapes de tots els continents i dels països més importants d'Europa.

El seu interès rau a ser el primer cartògraf espanyol que, d'una manera sistemàtica, va gravar i publicar mapes que representen l'Espanya del segle XVIII, i són molt útils per a la història de la cartografia, ja que gairebé sempre esmenta les fonts que s'utilitzen.

2.1.2 Mapes moderns

La Biblioteca Nacional rep a través de Dipòsit legal, des de 1958, tots els mapes que es publiquen. Són els mapes, tant en full solt com formant sèries, publicats per organismes oficials, entitats públiques i privades o comunitats autònomes.

Les sèries i col·leccions de mapes moderns més importants són:

2.1.2.1 Mapes topogràfics

• Mapa Topogràfic Nacional. Elaborat per l'Institut Geogràfic Nacional. Es reben i conserven les sèries del Mapa Topogràfic Nacional des del començament de la seva publicació el 1875, en les seves escales 1:25.000 (edicions 1a, 2a i 3a, i 1a a 4a digitals) i 1:50.000 (edicions 1a a 8a, i 1a digital).
• Produïts també pel mateix Institut es reben i conserven les sèries d'ortofotomapes amb escales 1:10.000 i 1:25.000.
• Mapes topogràfics i militars. Elaborats pel Servei Geogràfic de l'Exèrcit. La col·lecció reuneix i conserva les diferents sèries bàsiques, amb escales des d'1:250.000 a 1:10.000, en les seves diferents subsèries: mapes de comandament, mapes generals, plànols especials, plànols directors, etc. Tots aquests mapes van des del 1933 fins a l'any en curs.
• Mapes geològics. Elaborats per l'Institut Geològic d'Espanya. Es reben i conserven totes les sèries des del seu inici el 1866 fins a l'actualitat, entre elles la sèrie del Mapa Geològic Nacional d'Espanya en totes les seves escales, de l'1:50.000 a l'1:400.000.
• Produïts pel mateix organisme es reben altres mapes temàtics: mapa geomorfològic, mapa hidrogeològic, mapa metalogenètic, etc.

2.1.2.2 Cartes nàutiques

Elaborades per l'Institut Hidrogràfic de la Marina. Es reben i conserven les cartes la zona de cobertura de les quals són les costes d'Espanya, zones de l'Atlàntic i Mar Mediterrani. La Carta de Navegació Costanera, escala 1:50.000, constitueix la carta nàutica base que cobreix tot el litoral nacional. També es conserven cartes generals d'arrumbaments, de proximitat i derroters, amb escales entre 1:30.000.000 i 1:12.500, i cartes destinades a la navegació noble, que inclouen totes les costes espanyoles.

2.1.2.3 Altres sèries temàtiques

Es reben també les sèries publicades pel Ministeri d'Agricultura: Mapa de Cultius i Aprofitaments, escales 1:50.000 a 1:200.000; Mapa de Classes Agrològiques, escala 1:50.000; Mapa de Sèries de Vegetació, escala 1:400.000, i Mapa Forestal d'Espanya, escales 1:400.000 i 1:200.000.

2.1.2.4 Mapes publicats per les comunitats autònomes

Actualment totes les comunitats autònomes publiquen les seves pròpies sèries cartogràfiques, tant de cartografia bàsica o topogràfica com de cartografia temàtica. També publiquen sèries elaborades amb noves tecnologies com ortofotomapes, ortoimatges, ortomosaics, etc.

Entre els centres cartogràfics autonòmics destaquen per la seva activitat i producció l'Institut Cartogràfic de Catalunya, l'Institut de Cartografia d'Andalusia i el Servei Cartogràfic Regional de Madrid.

2.1.2.5 Mapes de l'Àfrica

Dins el fons de Mapes moderns és interessant assenyalar la col·lecció de mapes de l'Àfrica procedents del llegat del general Tomás García Figueras, delegat d'Afers Indígenes al Marroc. Aquesta col·lecció comprèn uns 2.500 mapes de la primera meitat del segle XX, principalment de la zona del Marroc, Ceuta i Melilla, la majoria aixecats pel Servei Geogràfic de l'Exèrcit i el Servei Geològic de l'Àfrica Occidental Espanyola, i editats pel Govern General del Sàhara Espanyol, la Delegació d'Afers Indígenes i la Secretaria Tècnica del Marroc. Destaca la sèrie de mapes topogràfics i militars «Mapa de la zona del Protectorado Español en Marruecos» en les seves edicions 1a, 2a i 3a dels anys 1927 a 1959.

2.1.2.6 Cartografia digital

La Biblioteca Nacional conserva una col·lecció de cartografia petita però creixent en CD-ROM que està en fase de descripció per poder ser utilitzada a la Sala de consulta.

2.2 Llibres i atles

El Servei de Cartografia conserva més d'un miler d'obres sobre cartografía, geografia, astronomia, viatges, etc. Destaca una important col·lecció d'atles flamencs, holandesos, francesos, italians, anglesos, alemanys i espanyols, dels segles XVI al XVIII. També cal esmentar la col·lecció Condeminas de llibres de navegació, donada el 1969.

La Biblioteca conserva també una gran col·lecció d'atles moderns espanyols i estrangers, que es va ampliant i completant amb noves adquisicions, a més d'una col·lecció especialitzada d'obres de referència.

2.2.1 Biblioteca de la Reial Societat Geogràfica

El Servei de Cartografia guarda en dipòsit, des de l'any 1971, la interessant col·lecció de mapes, llibres, revistes i fullets de la Reial Societat Geogràfica Espanyola, creada el 1876. Consta de prop de 5.000 volums i gairebé d'altres fullets, més de 8.000 mapes i una col·lecció de revistes d'aproximadament 1.100 títols. Són de gran interès els fons del segle XIX, especialment els que es refereixen al nord de l'Àfrica. Aquesta col·lecció està especialitzada en geografia general i històrica, geologia, cartografia, topografia i llibres de viatges i descobriments.

2.3 Turisme i targetes postals

El fullet turístic resulta un destacat mitjà de promoció i publicitat per al país, i tracta temes generals, culturals, històrics, del patrimoni historicomonumental, tradicions populars, etc., i inclou imatges representatives de la riquesa turística d'Espanya. La Biblioteca Nacional ha anat recopilant aquesta font d'informació i propaganda impresa i ha conformat una important col·lecció de fullets de la primera meitat del segle XX, i inclou els impresos en l'època de la II República i període de la Guerra Civil, així com altres de més moderns fins als nostres dies.

Dins el fons modern es conserva també una important col·lecció de més de 600.000 postals, que representen vistes de ciutats, paisatges, etc., fonamentalment espanyoles. Són ordenades geogràficament i són de gran interès per a l'estudi de la transformació urbana i paisatgística experimentada a Espanya en els últims anys.